Si ens posem escrupolosos, s’haurà de concedir d’entrada que el cantautor romà Francesco de Gregori no pensava en Agostino di Bartolomei quan el 1980 va compondre ‘La lleva calcistica della classe ‘68’, potser la més bonica de les moltes cançons italianes que parlen del noble art de clavar puntades de peu a una pilota, que és una manera com una altra qualsevol de parlar de la vida. Inclosa a l’elapé ‘Titanic’, de 1982 (any de glòria del futbol italià), la cançó gira entorn del Nino, un xaval de 12 anys que acudeix amb «el cor ple de por» a una prova per jugar en un equip i allà comença a intuir que la història de l’esport que estima està feta de derrotes i d’aspirants que s’han quedat al camí.