La sort és una musa i convé deixar-li escletxes obertes, cal facilitar-li els capricis en benefici propi, que no et passi –per exemple– com a l’Atlètic de Madrid, perdedor de dues finals amb 40 anys de diferència en circumstàncies igualment bruixes, gairebé una burla a les matemàtiques: un defensa rival et fa un gol en l’últim xut i et treu el que ja era teu.
Camp de batalletes
Itàlia i la llegenda de la moneda amb dues cares
El 1968, per primera i única vegada en la competició un sorteig va decidir un finalista
Moltes versions han circulat sobre el que va passar aquell dia. Les muses van ser ‘azzurre’
L’àrbitre se’n va anar al vestidor amb els capitans i el que va tornar exultant a la gespa va ser Facchetti.
Temes:
El més llegit
- Felipe González amenaça de deixar de votar el PSOE si el Constitucional avala la llei d’amnistia
- La Vall d’Hebron ja ha atès dos lesionats medul·lars per capbussades aquest estiu: «És una cosa evitable i no descendeix»
- El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- El PSC lamenta la plantada de Junts en la negociació del 30%
- La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis