Clàudia Pina hi posa l’art

Estava encallada, imprecisa i fins i tot nerviosa. Molt nerviosa estava Espanya. Però va reaccionar amb intel·ligència en cinc minuts decisius de la segona meitat que van canviar el rumb d’un tenebrós i complex partit. PENA MÀXIMA PER A MARIONA I ALEXIA. Tot just començar, Espanya tenia la via més fàcil per prendre un imprescindible avantatge camí de les semifinals. Però va fallar un penal, llançat per Mariona Caldentey, la jugadora de l’Arsenal. No va estar lúcida en el llançament i aquesta imprecisió va acabar castigant-la a ella i a l’equip. Estava espessa, la selecció, sense clarividència ofensiva, tot i que dominava el partit en tots els nivells. Tenia més pilota, xutava més, vivia, i amb certa comoditat, en territori suís, però no l’encertava. A Mariona li van fer el penal. I Mariona va fallar el penal que debilita les seves opcions de guanyar la Pilota d’Or i, a més, va frenar el joc d’Espanya perquè se sentia atabalada i estranyament imprecisa. L’error de Mariona (m. 7) en la pena màxima va estar acompanyat després, amb el 2-0 al marcador, pel d’Alexia Putellas, que va xutar el segon penal (m. 88), però Peng va aclarir el joc felinament. EL SEGELL BARÇA SENSE EL JOC BARÇA. Fins a vuit jugadores compartien l’onze inicial dissenyat per Montse Tomé, la seleccionadora espanyola. Des de la porteria a l’atac estava monopolitzada pel color blaugrana. Des de Cata Coll, la portera, protegida per tres de les seves quatre defenses amb qui conviu cada dia a Barcelona: Ona Batlle, Irene Paredes i Laia Alexandri, que acaba de ser fitxada aquest estiu. La central, procedent del Manchester City, va veure una targeta groga que li impedirà estar en les semifinals. Al mig del camp cohabitaven Patri Guijarro, Aitana Bonmatí i Alexia Putellas, l’atac menys blaugrana, ja que hi havia Mariona, Esther i només Claudia Pina. Olga Carmona, la lateral esquerre que era del Madrid i acaba de firmar pel París SG, era la tercera intrusa. L’Espanya més barcelonina no va jugar, en canvi, com acostuma a fer-ho el Barça, per molt que intentés mantenir les seves senyes d’identitat. Però no estaven gens còmodes, incapaces com eren de guanyar a Suïssa, que es va esfondrar en el tram final, incapaç de contenir la furiosa Patri Guijarro. UN ROBATORI, UN GOL; ATHENEA ENCÉN EL LLUM. Quan més extraviada es trobava Espanya, va arribar la via del joc directe per trobar la sortida al laberint. Un atac estàtic mal gestionat va provocar un error defensiu suís, que es va treure la pilota de sobre. I amb tan mala sort per a elles que la seva trajectòria va ser interceptada per Patri Guijarro, que va optar pel camí més directe. Passada vertical al cor de l’àrea helvètica. I com més vertigen, més pausa va trobar Aitana Bonmatí per assistir amb delicadesa Athenea del Castillo, una nouvinguda en el partit. No, no és cap exageració. Va suplir Mariona Caldentey (m. 62) i quatre minuts després es va quedar sola davant Livia Peng, de qui es va burlar amb astúcia amb el seu xut sec i ajustat. El gol que va salvar Espanya. A partir d’allà, passada ja l’hora d’un anguniós partit, va arribar la calma. DOS ROBATORIS, DOS GOLS. Tot el que no havia fet en l’hora anterior, ho va liquidar Espanya en a penes cinc minuts. Dos gols idèntics, ja que van tenir el mateix origen: l’asfixiant pressió defensiva exercida per Patri Guijarro. Va resultar capital en el 2-0 perquè va arrabassar la pilota a Suïssa per entregar-la, com si fos una cartera, a Clàudia Pina. I ella, hàbil, creativa, llesta, felina, es va inventar un golàs monumental. Només tres tocs va necessitar abans de disparar una fuetada amb la cama dreta que va fer volar la pilota com si fos un objecte teledirigit cap a la cantonada esquerra de la porteria suïssa. Una meravella de gol. Una obra d’art, perquè tres segons abans no existia res. O sí. Només existia en la ment de Clàudia, una davantera que és, en realitat, una veritable artista.

El més llegit