Christopher Reeve, el Superman més creïble que va donar el cine, tenia un petit quadre a casa seva. Es negava a treure’l. Era ell amb les malles blaves, la capa vermella, el cabell pintat de negre i el rinxolet que donava un aire pueril a un cos tan imponent. L’actor passava per davant del quadre mirant-lo des de baix. Ja estava postrat en una cadira de rodes. Sense poder respirar per si mateix, paralitzat de coll cap a baix. Es va seccionar la medul·la espinal per una caiguda des d’un cavall, que no va voler saltar un obstacle en una competició hípica. Reeve potser no va entendre el significat de ser un heroi fins que va veure aquell quadre des de la seva cadira. "Crec que un heroi és un individu normal i corrent que treu forces per perseverar, sigui quin sigui l’obstacle", va assumir Reeve abans de morir.