Lamine Yamal es fa més gran

Un nen impactant. Un esquerranot hàbil. Un regatejador imparable. L’estrella del planter. I un talent sobrenatural una vegada sotmès a prova en l’elit. Podria ser la descripció de Lionel Messi i serveix perfectament per pintar la irrupció de Lamine Yamal, en el mateix lloc, en la mateixa posició, 20 anys més tard, en el mateix club. Per a satisfacció dels culers. ORÍGENS FRÀGILS. Per la precocitat amb què ha irromput en l’elit i, sobretot, pel talent que demostra en cada partit, Lamine Yamal ha adquirit l’estatus d’estrella mundial. Amb el Barça i amb la selecció. És un ídol per a la seva generació, venerat també pels grans. El 13 de juliol del 2007 va néixer un futbolista especial anomenat Nasraoui Ebana, de pare marroquí i de mare equatoguineana, a qui es coneix pel nom de pila. Amb els 18 anys fets, entra en vigor un contracte que va haver de ser corregit a l’alça abans de ser firmat. Així de veloç és la progressió de l’emblema de Rocafonda, l’ara famós barri de Mataró, nascut a Esplugues de Llobregat, criat a la Roca del Vallès i modelat a la residència del Barça de Sant Joan Despí, dotat d’una sòlida personalitat que convida a negar uns orígens fràgils i sotragats pels vaivens familiars. 2007, UN MAL ANY BLAUGRANA. L’any que va néixer Lamine Yamal enmig de la calor estiuenca –Càncer de signe zodiacal, com Messi, l’aniversari del qual és el 24 de juny–, el Barça tancava una temporada que apuntava a un declivi llarg i imparable. L’equip defensava en la campanya 2006-07 el doblet de Lliga i Champions (més la Supercopa d’Espanya), però aviat se’n va anar costa avall: a l’agost perdent la Supercopa d’Europa contra el Sevilla i al desembre perdent el Mundial de Clubs contra l’Inter de Porto Alegre. El Liverpool el va eliminar de la Champions i el Getafe, per a més vergonya, va aixecar un 5-2 al Camp Nou amb el cèlebre gol maradonià de Messi gràcies a un 4-0 en la tornada. La Lliga es va escapar a casa amb el 2-2 contra l’Espanyol en la penúltima jornada (el tamudazo que encara recorden els periquitos): la venjança per la victòria del Barça en la Supercopa, l’únic títol del curs. Era el Barça de Ronaldinho, Eto’o i Giuly, al qual s’havia afegit Thierry Henry i en el qual Messi era titular quan el respectaven les lesions. En la temporada 2007-08 aquell equip, que també comptava amb Deco, Xavi, Iniesta, Puyol i Valdés, va accentuar el seu declivi. Va caure eliminat de les semifinals de la Champions (Manchester United) i de la Copa (València) i va experimentar el doble càstig d’haver de fer el passadís de campió al Madrid i perdre per 4-1. COMENÇA L’ERA CR7-MESSI. Kaká va aprofitar la seva oportunitat. Va ser l’últim futbolista mortal que obtenia la Pilota d’Or. A partir de l’any 2008, i durant tota una dècada, va ser un negoci gestionat per Cristiano Ronaldo i Messi. Kaká es va imposar en la votació a CR7 i Messi, segon i tercer. El mitjapunta brasiler era l’emblema de l’AC Milan, que, entrenat per Carlo Ancelotti, es va coronar campió de la Serie A i de la Champions. Va batre el Liverpool (2-1) en la final disputada a Atenes. Lamine Yamal va aparèixer en les votacions de la Pilota d’Or del 2024. Va ser vuitè després d’un mal any del Barça, però es va emportar el trofeu Raymond Kopa al millor jugador jove. Va prometre tornar a París. Per l’edat que té, continuarà optant a la categoria juvenil, però és un dels principals candidats a aconseguir la pilota més preuada. Ho sabrà el 22 de setembre. UN JOVE DE 15 ANYS DE RÈCORD. La seva irrupció en el Barça el 29 d’abril del 2023, amb 15 anys i 290 dies, li va permetre escriure la primera línia d’una llarga llista de rècords de joventut en el futbol professional. Xavi va promoure el seu debut contra el Betis (victòria per 4-0) en la jornada 32, dues abans que el Barça es proclamés campió de Lliga. Va substituir Gavi en el minut 83. Era la primera línia de les moltes que ha escrit corregint els registres de precocitat existents: el més jove debutant amb la selecció, a disputar un clàssic Barça-Madrid, en una Eurocopa, a ser el titular més jove de la Lliga, en la selecció espanyola, etcètera. La qualitat que atresora també li ha permès, com a davanter que és, batre tots els rècords de precocitat golejadora, en el Barça i en la selecció espanyola, i en totes les competicions que ha disputat: Lliga, Copa, Supercopa, Champions i Eurocopa. Lamine Yamal es va estrenar amb un gol molt valuós. A Granada. Va significar el momentani 2-1 que va ajudar el Barça a salvar un punt (2-2). Era el primer dels 25 que ha celebrat en 106 partits. De Granada a Milà, passant pel Bernabéu, l’Aràbia i Cornellà, l’extrem ha festejat gols i va aconseguir passar dels set de l’anterior campanya als divuit de l’última. A Lamine Yamal només se li han resistit dos rècords: el més jove a debutar en la Champions (amb 16 anys i 83 dies és el segon) i a debutar en un Mundial. Encara no n’ha pogut disputar cap. INSUBSTITUÏBLE PER A XAVI I FLICK. Després del seu testimonial debut contra el Betis, s’ha convertit en insubstituïble. Per a Xavi i per a Flick: ha jugat en dues temporades 105 dels 113 partits possibles. Se n’ha perdut dos per sanció i cinc per lesió. O sigui, que només ha descansat en un. Messi va fer nou aparicions després del seu debut el 16 d’octubre del 2004, i en les dues campanyes següents va ser maltractat per dues lesions molt llargues: una de muscular al bíceps de la cama dreta i una fractura al cinquè metatarsià del peu esquerre. Va jugar només 60 partits, però va marcar 26 gols. L’impacte que ha causat Lamine Yamal, tan semblant al de Messi, fa pertinents les comparacions amb els més grans, que també van ser precoços. L’astre argentí es va estrenar amb 17 anys i 144 dies, el més gran de tots, que tot i això ha aplegat el palmarès més voluminós. Diego Maradona va debutar amb 15 anys i 355 dies amb Argentinos Juniors, i Pelé va aparèixer al Santos amb 16 anys i 185 dies. El desenvolupament de la carrera de Lamine Yamal, encara incipient, revelarà si igualarà amb els anys la dimensió del palmarès que van reunir els altres 10 jugadors més cèlebres de la història. Pelé, l’any següent, amb 17, conqueria el Mundial amb el Brasil (1958). EL NOU PROPIETARI DEL 1O. Primer a Amèrica i després a Europa, el 10 ha adquirit un enorme simbolisme a partir dels futbolistes que l’han portat. Pelé i Maradona el van convertir en emblemàtic. El 10 del Barça ha sigut Messi. Però aquell 10 va ser el de Romário, el del Cholo Sotil, el d’Asensi, el de Kubala, el de Luis Suárez... Els dorsals tenen propietari des que en la temporada 1995-96 es van designar números fixos a cada jugador. Diversos jugadors l’han lluït al Barça, amb sort molt desigual. A Ángel Cuéllar li va durar un any, igual que a Jari Litmanen i a Juan Román Riquelme. Dos anys el va portar Rivaldo, tres Giovanni, cinc Ronaldinho i tretze Messi. L’últim posseïdor del 10 ha sigut Ansu Fati, a qui es va entregar la samarreta de Leo Messi després de la lacrimògena i forçada sortida del capità. Entre lesions i cessions, a Ansu sembla haver-li caigut un càstig bíblic. Lamine Yamal agafarà la samarreta sense por. EL MILLOR DEL 2007. No és l’únic juvenil que ha irromput en l’elit. Sense anar gaire lluny, Pau Cubarsí té el mateix mèrit que Lamine Yamal. O un de semblant. Va debutar amb 16 anys i 361 dies contra l’Unionistas de Salamanca –el tercer més precoç, després d’Ilaix Moriba–i ha sigut un titular indiscutible des d’aleshores. El Madrid mira de tenir presència en aquest segment juvenil i ha fitxat Franco Mastantuono, del River Plate, el més jove debutant de la selecció argentina, que s’incorporarà després del Mundial de Clubs, com ho farà el brasiler Estevao Willian, del Palmeiras, que va conèixer els seus nous companys del Chelsea. L’anglès Ethan Nwaneri (Arsenal), de pares nigerians, ja ha rebaixat l’edat del debut a la Premier a 15 anys i i 181 dies. A Portugal confien molt en Rodrigo Mora, davanter del Porto.

Lamine Yamal es fa més gran

El rendiment de l’extrem del Barça després de dues campanyes en l’elit és semblant al que van oferir al començament Messi, Maradona i Pelé. El futbolista és un ídol generacional i el club li concedeix el 10 de la samarreta i un nou contracte avui que fa 18 anys.

El més llegit