Luis Enrique destrossa el Madrid

El mètode Xabi Alonso era una vacuna en fase de proves que només funcionarà amb un canvi real d’actitud. Calia un rival de primera fila per veure si la millora era homeopatia o una cura digna del Nobel de Medicina. N’hi ha prou amb dir que les millors notícies en el conjunt blanc van ser els retorns de Carvajal i Militao per entendre el passeig militar amb què el PSG va assassinar amb pietat el seu rival. Luis Enrique va disfrutar amb una nova exhibició de la seva maquinària perfecta per citar-se amb el Chelsea a la final (diumenge, 21.00 hores). Va amargar l’estiu blanc amb un doblet de Fabián, un gol de Dembélé per ser favorit a la Pilota d’Or i la punyalada final de Gonçalo Ramos. Xabi Alonso va tenir el seu primer gran examen de la semifinal amb l’alineació titular. La baixa d’última hora de Trent li va obrir les portes per mantenir el peatge de les estrelles que obliga a posar per contracte Mbappé i Vinícius. Els va ajuntar amb Gonzalo, invisible per als que el multipliquen en salari. En la defensa va tornar Asencio per formar una feble parella amb Rüdiger. L’absència d’un acabat de fitxar com Huijsen generant un forat negre en un Madrid que va viure en un miratge davant la Juventus o el Dortmund, que van generar però no van encertar. En el minut 7 el conjunt blanc ja anava a remolc per una altra fallada d’un Asencio acabat de renovar fins al 2031. El Mundial de Clubs ha sepultat el central canari, que va cometre un penal contra Al-Hilal i va veure la vermella contra el Pachuca. Era el principi d’una història de terror per a Xabi Alonso que només Courtois va aconseguir ajornar. El belga va tornar a ser l’espantaocells que foragita els rivals amb parades que només fa ell. No hi ha home a la terra capaç de suportar una assistència d’un company a un rival com la que va fer Rüdiger. Dembélé, en mode Pilota d’Or, va finalitzar ajustat al pal. Ni la pausa d’hidratació va servir per refrescar idees. L’escena en un quart d’hora era la següent: un conjunt, el de Luis Enrique, esbudellant amb passades curtes un equip que tornava a ser la negada suma d’individualitats que ha fracassat aquesta campanya. Mbappé, amb cops de taló; Vinícius, regalant córners; i tots dos presentant una total desídia en els replegaments, deixaven clar que aquest Madrid no està encara per competir amb la primera fila del futbol europeu. Com un ganivet Una contra dels parisencs va acabar amb Hakimi donant la passada de la mort a un excels Fabián per marcar el tercer. L’andalús no té la cartellera comercial d’altres que juguen en la seva posició, però el seu full de mèrits no té comparació. Kvaratskhelia podria haver engreixar el compte del PSG, cosa a què es va negar Courtois, que va provocar un ensurt al límit del descans després de l’enèsima parada. L’equip gal era un ganivet entrant en la mantega madridista. Mentre tot això passava, Xabi es va quedar mut. Un fora de joc de Dembélé va anul·lar el 4-0 de Doué que va tornar a exposar la doma clàssica a què estava sent sotmès un Madrid al qual li tocava el sol de cara. El cronòmetre es va fondre amb Valverde histèric amb la indolència dels seus companys, l’únic que aguantava i es rebel·lava contra la golejada. Allò que el tècnic basc no va ser capaç de fer d’inici va acabar fent-ho amb els canvis. Va donar entrada a Militao perquè jugués els seus primers minuts substituint l’assenyalat Asencio. També va sortir Vinícius per donar entrada a Brahim i Modric va viure el seu últim ball després de reemplaçar Bellingham. Igualment, va tornar Carvajal, absent des del 5 d’octubre, i Lucas es va poder acomiadar al camp. Gonçalo Ramos va completar la massacre. La primera gran decepció del projecte de Xabi Alonso.

Luis Enrique destrossa el Madrid

L’equip de Xabi Alonso no va ser rival per a la proposta del tècnic asturià, que se cita a la final contra el Chelsea per completar una temporada perfecta després de conquerir la Champions i la Lliga i la Copa a França.

El més llegit