Fiasco Mundial

Expliquen a les tertúlies més ràncies de la capital que el recentment inaugurat Mundial de Clubs és el cim del futbol. Ho diuen ells, clar, ells i els dirigents federatius internacionals que organitzen aquest sarau als Estats Units com qui munta una fira de food trucks amb aroma a gespa artificial. Una Copa del Món sense ànima, sense història, sense més relat de moment que el de veure el campió d’Oceania enfrontar-se al segon classificat de la lliga àrab amb la llum, la calor i l’èpica d’un torneig de pretemporada mal dissimulat. El nou format, amb els seus grups, creus i aires de Champions League per a clubs que no passarien de vuitens en una Copa del Rei, és una comèdia. Una desfilada de noms impronunciables (i del tot desconeguts, òbviament), clubs inaugurats fa set anys en algun cas amb escuts dissenyats en un xat GPT, i tot això decorada amb focs artificials dels quals no saps si sortirà Messi o el Mago Pop a salvar l’espectacle. Però no, no funciona, i només es pot mirar la intensitat que hi va posar diumenge l’Atlètic de Simeone o... ¡Els 10 gols que li va endossar el Bayern a ja ni sé a qui! Perquè, amics, això no és un Mundial, és la Superlliga mundial dels que mai haurien sigut convidats. Un homenatge al cartró pedra i a les narracions amb entusiasme forçat. "¡Quin partit tan intens entre l’Ulsan HD i el Mamelodi Sundowns!" I no s’enganyin, hi hauria més intensitat en una partida de parxís a can Modric. Els asseguro que em resulta indiferent que el Barça el jugui o no, el trist és que hi haurà qui el compri i qui, en algun racó del planeta, probablement amb marxandatge d’AliExprés acabat d’adquirir, dirà que això és futbol de veritat. Que els seguidors del Pachuca se senten per fi part del club dels grans ja que la sacra FIFA ens ven l’esdeveniment com a estel·lar, però Europa badalla. I no ens enganyem: aquest Mundial no el veuria ni el VAR. I si el veiés, anul·laria tots els gols per falta, però no del davanter. Ho faria per falta d’interès.

El més llegit