La lliçó del compromès Leo Messi

Va ser una mica commovedor. Fins i tot emocionant. Agonitzava l’estrena en el Mundial de clubs entre l’Al-Ahly, el campió egipci, el colós de l’Àfrica, i l’Inter Miami, la franquícia que demostra el poder de la indústria als Estats Units. I va passar a Miami. Va ser llavors quan Leo Messi, ja en el temps afegit de l’estrena del Mundial de clubs, un altre invent multimilionari de la FIFA per esprémer el negoci fins a l’últim moment del curs, va començar a córrer de manera desesperada. Corria, però cap enrere, perquè el seu equip havia perdut el control de la pilota amb un córner a favor. I Messi es va disfressar com si fos un defensa de tota la vida, va cavalcar per recuperar la posició amb una solidaritat sorprenent, perquè les seves cames –ara ja té 37 anys– havien d’acompanyar,tant sí com no, les ordres d’un cervell tan privilegiat. Va tornar el defensa Leo per salvar almenys l’empat en el partit inaugural del torneig. I va tornar a temps perquè Ustari, l’exveterà porter que va passar per l’Almeria i el Getafe (38 anys), pogués disfrutar del penal que va parar en la primera meitat. La recepta de Mascherano Una primera meitat en la qual es va veure poc Messi, desassistit per l’Inter Miami i superat per l’Al-Ahly. "Quan vam trobar Messi vam tenir opcions, aquest és el camí", va admetre l’exblaugrana Javier Mascherano, que exerceix de tècnic de l’Inter Miami. Tenia raó. En els 45 minuts inicials, poc del ‘10’ argentí. Només dos xuts amb cert encert sostingut per aquest beneït peu esquerre, que no envellirà mai. I menys en accions a pilota aturada. Després, un cop trobat Leo, tot va ser diferent. Va agafar la pilota dictant una enorme lliçó de compromís. I, alhora, de futbol. A poc a poc, els africans anaven perdent l’hegemonia que havien tingut, entregats, llavors, a les mans de Mohamed El-Shenawy, el seu extraordinari porter, un altre que viu, amb 36 anys, la seva tercera i última edat futbolística. Entre Ustari (vuit parades, inclòs el penal que va frustrar Trezeguet) i el porter africà (cinc parades, dues de monumentals, com la mà que es creua al camí d’un xut de Messi després repel·lit pel travesser, i el cap, ¡sí, el cap!, que li va permetre interceptar el cop de cap de Falcon) va emergir la figura del 10. La pilota era seva El paisatge del partit no convidava a gaires expectatives, però Messi, en un altre exercici de respecte i responsabilitat amb el joc, es va rebel·lar. I ho va fer en gran. Demanant, i quedant-se, la pilota. Trencant la resistència de l’Al-Ahly, que en aquells minuts es va veure superat per la dimensió del fenomen que tenia davant seu. I a tot això que sempre és, va afegir-hi un orgull competitiu que mai abandonarà. Va dictar una lliçó en la segona part a l’aparèixer per totes les zones. Leo robava pilotes gràcies a una pressió en la qual no se sentia gens acompanyat però tenia alhora una excel·lent producció ofensiva: set rematades (dues a porta, dues al pal, una de bloquejada per la defensa egípcia i dues que van anar a parar fora). Hi va haver una falta, ja en la segona part (m. 64), que milers de persones van cantar gol, confoses perquè la pilota es va enredar a la xarxa, però per fora. I el debut a Miami va acabar amb Messi defensant cap enrere, com si fos Puyol, per mantenir el 0-0 amb la frustració acompanyant-lo després de topar amb El-Shenawy, que li va impedir passar a la història com el primer jugador que marca un gol en el nou Mundial de clubs.

El més llegit