Més enllà dels títols –tres de quatre, només s’ha quedat sense la Champions– i d’aquest futbol divertit i atrevit –ja és referència mundial de nou– no existeix més tresor –és intangible, però es toca en cada moment– que l’estabilitat. I en un club volcànic, autodestructiu, que va devorar dues llegendes (Koeman i Xavi) en un parell d’anys, com el Barça és una benedicció. Flick, l’home «dels ulls cristal·lins i blaus com el mestre Johan», segons el va definir el president Joan Laporta, ha irradiat serenitat des del primer dia.