La petjada de Nadal quedarà per sempre a la terra batuda de París

El dia que es van complir 20 anys des que Rafa Nadal va trepitjar per primera vegada la terra batuda de la pista Philippe Chatrier, el tennista de Manacor va rebre el gran i esperat homenatge que tant s’anhelava des de la seva retirada el mes de novembre passat a Màlaga. Ningú esperava en aquell temps que aquell nen de 18 anys celebrés fins a 14 vegades estirat a terra els seus triomfs a París, construint l’hegemonia més important mai recordada en el món de l’esport. Roland Garros és i serà per sempre el torneig de Rafael Nadal, i per això va ser el gran torneig triat per retre l’homenatge a un dels més grans tennistes de la història. Les grades de la Philippe Chatrier es van omplir vestides amb les samarretes que va repartir l’organització formant un bonic mosaic humà entre el color de la terra batuda característica de París i el blanc, escrit en un costat "Rafa" i un cor a banda i banda, i a l’altre, "14 RG". Les banderes espanyoles sobrevolaven el gran dia de Nadal entre els assistents que ballaven a l’espera de l’entrada, l’última gran entrada triomfal del tennista a la Philippe Chatrier. Ho va fer, com no podia ser de cap altra manera, anunciat per la ja famosa veu de Marc Maury, que va repetir aquella entrada que ja s’ha fet tan coneguda cantant en francès tots i cada un dels anys en què el balear es va coronar a París (2005, 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, 2020, 2022). Després d’això, més de dos minuts d’aplaudiments abans de la reproducció d’un vídeo amb els seus millors moments a París. Emoció i llàgrimes Va arrencar en francès després d’eixugar-se les llàgrimes dels ulls i rebre molts altres minuts de llargs aplaudiments, per donar les gràcies al torneig i a tota la gent que any rere any el va ajudar a complir un somni, que va explicar que malgrat haver tingut milers de traves, va aconseguir tirar sempre endavant. "M’emocionava cada vegada que venia aquí. Vaig arribar per primera vegada el 2004, tot just podia caminar, utilitzava crosses per una lesió al peu. Vaig arribar al cim somiant poder jugar-hi l’any següent". Va seguir en anglès agraint a tothom abans de passar a l’espanyol per dirigir-se a la llotja presidencial on s’asseia tota la seva família al complet, incloses les seves dues àvies, a qui va donar les gràcies per poder haver assistit en un dia tan especial per a ell. Als seus amics, als seus cosins, a tot el seu equip, nom per nom i en especial al seu oncle Toni, al qual va dedicar unes emotives paraules. "La meva gratitud per haver sacrificat tant per mi serà sempre infinita". També va tenir menció especial per a la seva dona, Mery, a qui li va agrair tota la comprensió i el sacrifici per haver estat sempre al seu costat. Finalment, el seu pare, mare i la seva germana Maribel es van emportar l’últim agraïment, per haver-lo tractat sempre com un fill i un germà i mai com un tennista d’alt nivell. "Merci France. Merci Paris", va tancar en francès novament Nadal en un discurs emotiu com pocs es recorden. "M’heu ofert la possibilitat de rebre la torxa olímpica de mans de Zidane. M’heu ofert una estàtua impressionant. M’heu fet sentir com un francès més. Merci a touts", va tancar. Una rivalitat eterna Amb prou feines havia deixat el micro quan l’organització va anunciar la primera de les grans sorpreses que tenien preparades al de Manacor. Els responsables de les diferents àrees del torneig amb les quals tantes i tantes vegades va compartir moments i emocions en aquests 20 anys van saltar a pista per fer una calorosa abraçada a un Nadal ja trencat. Un altre curt vídeo anunciava la següent sorpresa. Andy Murray, Roger Federer i Novak Djokovic van sortir a la pista, per reunir els quatre grans tennistes que van forjar la rivalitat més gran de la història del tennis. "El tennis és només un joc. Que sigueu aquí significa molt per a mi i envia un missatge molt bonic al món", va ser el final de les paraules que Nadal va dedicar a tots tres. Sense temps perquè el mateix Nadal pogués assimilar tot el que estava tenint lloc sobre la pista, Gilles Moreton, president de la Federació Francesa de Tennis, i Amelie Mauresmo, directora del torneig, li van entregar un trofeu commemoratiu, abans de destapar la gran sorpresa. Al costat de la xarxa i fins llavors coberta amb la terra batuda, Moreton va descobrir una placa amb la petjada de Nadal i les seves 14 copes dels Mosqueters, que quedarà per sempre gravada a la Philippe Chatrier. S’estrena avui el vigent campió, Carlos Alcaraz, contra el tennista italià Giulio Zeppieri, procedent de la fase prèvia. Ho farà en el segon torn del dia i a la pista Suzanne Lenglen, la segona en importància. Sinner ho farà en el torn de nit davant el francès Arthur Rinderkneck.Sí que trepitjarà avui Paula Badosa la Philippe Chatrier, que tindrà un difícil debut davant una quatre vegades campiona de Grand Slam com Naomi Osaka. La japonesa arriba en un gran moment després de conquerir el seu primer títol sobre terra batuda, fa tot just unes setmanes a Saint Malo.

La petjada de Nadal quedarà per sempre a la terra batuda de París

La mateixa pista Philippe Chatrier que el va veure guanyar 14 títols va acollir el sentit homenatge al tennista de Manacor junt amb la seva família i els seus grans rivals: Federer, Djokovic i Murray.

El més llegit