"Aquest any em penedeixo de no haver-hi anat"

L’etapa blaugrana de Montjuïc arriba a la seva fi. La intenció de la directiva del Barça és tornar a l’Spotify Camp Nou ja l’agost amb la festa del Gamper, com va avançar ahir a la nit Joan Laporta, i a finals de setembre o primers d’octubre poder disputar ja partits oficials. Tot i que abans haurà de sol·licitar a LaLiga –una cosa que encara no s’ha produït– disputar les primeres jornades del curs 2025-26 com a visitant. Després de gairebé dos anys jugant a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, al cim de la muntanya barcelonina, els aficionats valoren ara com ha sigut l’experiència. A aquests cinc abonats els motivaven i preocupaven aspectes diferents de l’estadi provisional que van compartir el juny del 2023 amb EL PERIÓDICO, i ara repassen aquestes dues temporades lluny de casa. Antònia Carbonell (70 anys) acaba de rebre la medalla d’honor després de complir 50 anys de sòcia, però en aquests dos últims anys no ha pogut veure en directe el seu equip de l’ànima. "No hi he anat principalment perquè m’he mudat a Sabadell i arribar-hi era una odissea. El tren mai et pots fiar si et deixarà tirada, i amb cotxe no hi havia gairebé lloc per aparcar-hi", assegura. "Aquest any m’he penedit de no haver anat a Montjuïc, però l’any passat no, la veritat. Aquest any m’ha fet pena no viure certs moments allà", assegura l’Antònia, que està desitjant que el seu equip torni al Camp Nou. "Allà sí que podré baixar amb cotxe i aparcar. A més, em fa il·lusió portar-hi el meu net de dos anys, que acabem de fer-lo soci del Barça", assegura. Edu Boada (29 anys) va rebre amb romanticisme la idea de passar una temporada a Montjuïc. Malgrat ser abonat des de l’any 2015 i veí del Camp Nou, la idea de mudar-se temporalment no li desagradava del tot. "Estic molt content d’haver pujat a Montjuïc, tot i que tinc ganes de tornar al Camp Nou. Era el que tocava en aquell moment", explica content. Malgrat haver-s’ho pres amb il·lusió, l’Edu afirma haver-se sentit una mica decebut amb l’afició. "M’hauria agradat que responguessin més. Anar a Montjuïc semblava un acte heroic i al final només estàvem anant-hi a veure el nostre equip", afirma. Com molts altres aficionats, l’Edu lamenta que aquestes temporades hagin estat tan marcades pels turistes però assegura que es queda "amb el record del clàssic o amb el de la Copa contra l’Atlètic de Madrid o qualsevol dels golassos de Lamine. A Montjuïc s’ha plantat la llavor del Barça que vindrà en el futur". Fins a la mudança a Montjuïc, Joan Solé (35 anys) no s’havia perdut un sol partit del Barça a casa. El canvi de seu no el motivava gens i al seu dia va dir que no pujaria al camp. "El primer any, vaig renunciar a l’abonament a Montjuïc per poder fer algun desplaçament. No obstant, també vaig anar a alguns partits de Lliga i Champions, perquè per a algú que sempre anava al Camp Nou era inevitable no acabar anant-hi, tot i que l’ambient fred i distant no tenia res a veure". Preus per a guiris En la segona temporada, en canvi, el Joan va recuperar el seu abonament. "Em vaig apuntar a la grada d’animació, cosa que em permetia sentir-me més a prop dels jugadors i partícip del que passava al camp", explica el Joan, que s’ha mostrat crític amb la gestió del club. "Si alguna cosa ha deixat clar aquesta temporada és que aquest model de futbol modern, basat a prioritzar les entrades a preus prohibitius i dirigides al turisme, s’està consolidant. Amb la tornada al Camp Nou ens juguem tenir un estadi o un teatre: un al servei dels que viuen el futbol com un xou, o dels que el viuen com una passió. Per als que vivim el Barça com ens van ensenyar els nostres pares i avis espero que la cultura de grada s’imposi a la cultura del futbol modern", sentencia. Pol Alonso (23 anys) va decidir no ocupar un seient a Montjuïc l’any passat. "Aquest any no he trepitjat Montjuïc", afirma. La primera temporada 23-24, només hi va acudir un parell de cops. "No em penedeixo gens de la decisió que vaig prendre i ho tornaria a repetir", va sentenciar.

El més llegit