Deu motius del gran fracàs blanc

Són molts els motius que expliquen el daltabaix d’un Reial Madrid que, amb la incorporació de Mbappé a un bloc que havia guanyat Lliga i Champions, aspirava a menjar-se el món. En moltes de les raons de la decepció blanca hi ha subjacent un denominador comú: una planificació esportiva errònia i fins i tot superba que posa el focus en Florentino Pérez i els seus executius esportius. La fugida de kroos. Els mals del Madrid van néixer el 21 de maig del 2024, quan Toni Kroos va anunciar la seva retirada. Comptava el club blanc que el futbolista l’alemany continuaria un any més i que seria Luka Modric qui sortís de l’equip. Finalment, va ser al revés, i el 8 va deixar un buit al mig del camp que ni el croat, ja veteraníssim, ni Ceballos van ser capaços de reparar. No fitxar un substitut natural de Kroos va ser el primer greu error. La plaga de lesions. Les lesions han massacrat el Reial Madrid durant tota la temporada, especialment en defensa. Carvajal, Militao i Alaba gairebé no han pogut jugar; Mendy ha entrat i sortit constantment de la infermeria; Ceballos i Camavinga van caure quan més els necessitava l’equip... Una plaga que va arribar al seu clímax dimecres contra el Mallorca, partit al qual el Madrid es va presentar amb 11 baixes. Sense fitxatges al gener. El Madrid ja mostrava importants carències al gener, més després del 2-5 que li va endossar el Barça a la final de la Supercopa. No obstant, el club va decidir no acudir al mercat, malgrat que Carvajal i Militao tenien trencat el creuat, la recuperació d’Alaba es dilatava per sobre del que s’esperava i Rüdiger arrossegava molèsties des de feia setmanes. L’austeritat imposada des dels despatxos va desesperar un Ancelotti que es quedava sense recursos, i l’equip ho ha pagat car. Mbappé, gols sense lideratge. El primer curs de l’estrella francesa es recordarà com la millor estrena golejadora d’un futbolista en la història del Madrid. Ja porta 40 gols, una xifra irreprotxable, però Florentino Pérez va perseguir durant anys el francès per a alguna cosa més important que ser un killer: havia de ser el líder de l’equip. I, en aquesta faceta, Mbappé no ha estat a l’altura. A excepció de l’últim clàssic, no ha exercit el lideratge en els partits importants i la seva desídia defensiva ha arrossegat altres jugadors. La davallada de vinícius i bellingham. Jude Bellingham, en la primera meitat, i Vinícius, en la segona, van ser els dos grans protagonistes de l’exuberant Reial Madrid de la temporada passada. L’anglès ha passat de 23 gols a 13 i el brasiler, després d’una gran arrencada de curs que es va esgotar quan no li van donar la Pilota d’Or, amb prou feines suma quatre gols en els quatre últims mesos. No han acabat de combinar amb Mbappé, i Vini cada setmana que passa és mirat amb més recel al vestidor per les seves actituds al camp. Una menció a part mereix un Rodrygo que s’ha esborrat i que apunta a sortir del Madrid en les pròximes setmanes. L’absència d’un ‘Joselu’. Ho recordava Ancelotti aquest dimecres després de la remuntada contra el Mallorca: "Al no tenir un davanter centre com l’any passat en aquests partits es pateix més per marcar". Apel·lava el tècnic a l’absència de Joselu, un ariet pur d’àrea que el Madrid ha trobat molt a faltar durant molts partits de la temporada. El gallec va anotar 18 gols el curs anterior i va ser un valuós recurs per a partits encallats, per la seva fortalesa en el joc aeri. Endrick, a més de ser encara molt jove, és una altra cosa. Més partits que mai. Sabia el Reial Madrid que aquesta podia ser una temporada de rècord de partits, amb fins a un total de 72 si arribava a la final de les seves set competicions. Ja n’ha jugat 60, que seran segur 65, i la xifra assoliria els 69 si l’equip arriba a la final del Mundial de Clubs. Una bogeria global a què ningú posa fre i que, unit a les lesions, han provocat una sobreexigència de molts futbolistes. Valverde porta 57 partits (vorejant els 5.000 minuts de joc), el que més, i vuit jugadors més superen els 50 partits. Adeu als miracles. El Madrid s’havia acostumat que quan el futbol no funcionava, ho feia la mística. Especialment en la Champions i al Bernabéu. Però fins i tot això ha perdut aquesta temporada, més enllà de fogonades com contra el Mallorca que va impedir la victòria blaugrana dimecres. Si hi va haver un punt d’inflexió clar en aquesta temporada, aquest va ser el 3-0 contra l’Arsenal, que va donar cos a les males sensacions que havia anat transmetent l’equip. Per una vegada, els miracles han sigut esquius al Reial Madrid. Lobsessió amb els àrbitres. Ha sigut la temporada en què el Reial Madrid ha declarat definitivament la guerra als àrbitres. El conflicte ha saltat de la seva TV oficial al camp i les rodes de premsa, amb el conat de boicot de la final de Copa com a moment àlgid del sainet. Molts jugadors han acabat empipats amb els àrbitres, com Rüdiger a La Cartuja, amb un intent d’agressió que li ha costat sis partits de sanció. La campanya contra "la llardosa Lliga Negreira" s’ha girat contra el Madrid. El barça de flick. El Reial Madrid s’ha trobat amb un Barça vigorós i renascut de les seves cendres de la mà de Hansi Flick. Ha perdut els quatre clàssics de la temporada, amb un vergonyant balanç golejador de 16 gols en contra per 7 a favor. La que havia de ser la Lliga de Mbappé ha acabat sent la de Lamine Yamal, Pedri, Raphinha i companyia.

Deu motius del gran fracàs blanc

El Madrid tanca la temporada sense Champions, ni Lliga, ni Copa. Li queda el Mundial de Clubs, i la conquesta de la Supercopa d’Europa queda lluny i no és cap consol. La decepció és majúscula.

Mbappé ha exhibit el potencial com a golejador, però d’ell s’espera que sigui un líder que porti el pes

Les nombroses lesions han delmat l’equip, que no va fer cap fitxatge a l’hivern

El més llegit