El Barça de Flick, un equip històric, un equip memorable

No és el primer entrenador del Barça que conquereix la Lliga en la seva primera temporada, sinó el desè. Ni és el primer que conquereix el doblet en l’estrena o després, sinó el setè. Sí que és el primer Hansi Flick que reuneix els tres títols espanyols (Lliga, Copa i Supercopa) en la mateixa campanya. El precedent més aproximat seria el Barça del curs 1952-53, en la tercera campanya de Fernando Daucik, que va ajuntar Lliga, Copa i la Copa Eva Duarte, una proto Supercopa que enfrontava el campió de Lliga amb el de la Copa. Li va ser adjudicat el trofeu sense jugar. Ha construït Flick un memorable capítol en la història del Barça coincidint amb el 125è aniversari del club. Li ha donat a l’entitat un equip campió per realçar l’efemèride. Però li ha donat també, a més d’un equip històric, un equip inoblidable. Un altre moment convuls Assumia Flick la plantilla en un moment convuls, un altre, amb Xavi molt mal destituït, un Madrid campió d’Europa que afegia Kylian Mbappé i un Barça sense diners que només va incorporar Dani Olmo i Pau Víctor, que va acomiadar deu jugadors més o menys contrastats i els va substituir per jugadors del planter; un Barça que armava tripijocs per poder inscriure els futbolistes, alguns futbolistes, alguns jugadors més o menys contrastats. Tan malament que van ser desinscrits al desembre. Ni tan sols va ser presentat Flick fins a un mes i mig després d’entrar per la porta de Sant Joan Despí. L’entrenador, que va complir 60 anys el 24 de febrer, se sent còmode en la insòlita discreció amb què Joan Laporta li va presentar el contracte de dos anys que es renovarà en qüestió de dies, potser hores. El president el perseguia des que era candidat (2021) i el triplet estatal ha avalat la seva intuïció futbolística. L’‘alirón’ ha arribat amb brillantor en els resultats. Abans del final del campionat, salvant la dificultat addicional del clàssic amb el Madrid i el derbi amb l’Espanyol, els adversaris més intensos i acèrrims. Amb golejades sonades, erigint-se en el màxim realitzador de la Lliga per sobre d’aquest Madrid que seria un festival apoteòsic diari. Els cinc clàssics guanyats El Barça de Menotti va guanyar quatre dels cinc clàssics que va disputar amb el Madrid la temporada 1982-83 i l’altre el va empatar. El de Guardiola es va imposar en els quatre enfrontaments que va dirigir davant dels blancs repartits en dos exercicis (2008-10). El de Flick ha vençut en els cinc de la campanya 2024-25; el primer va ser el de la gira nord-americana. Nou mesos i vuit dies després, el Barça tancava el cicle dominador dels blancs per obrir el seu. Un al qual se li augura un gran futur per la joventut dels seus components (només n’hi ha quatre que estan en la trentena d’uns 26 futbolistes: Ter Stegen, Szczesny, Íñigo i Lewandowski) i pel marge de millora que té. Les seves imperfeccions defensives, un risc assumit, amb prou feines l’han privat d’un triomf: l’accés a la final de la Champions. Ha sigut el Barça el que ha divertit. L’espectacle de llum i color l’ha subministrat el Barça amb el seu joc i les seves remuntades apoteòsiques, els seus salvatges atacs i els seus càndids errors, la seva asfixiant pressió avançada i el dinamisme de les combinacions. Una plantilla que, malgrat tot, ha patit calamitats en forma de lesions, sense poder comptar durant el primer semestre amb Ter Stegen, Araujo i Christensen, que va perdre aviat Marc Bernal, que no ha tornat, més dues ruptures de lligaments més (Gavi i Casadó), a més de les ja més comunes lesions musculars que succeeixen durant una temporada. Plans complerts I, en canvi, vist en perspectiva, tot ha discorregut com va avançar Flick el dia de la presentació. Cada frase s’ha complert. «El meu estil no és gaire lluny de l’estil Barça, o de l’estil que ha tingut èxit amb Pep». «Vull un equip actiu amb pilota i sense la pilota, amb jugadors que prenguin decisions, que determinin el ritme del partit». «No importa si juguem amb un 4-3-3 o un 4-2-3-1, ens adaptarem». «El Barça que volem veure és un Barça que faci un futbol d’atac perquè tothom pugui disfrutar, sigui a l’estadi o davant la televisió, i vegi que juguem bé». Només li falta consumar un objectiu. Íntim i individual, però no depèn d’ell. El que es va traçar en una visita de turista a Barcelona i va veure el Barça-Getafe des de la tribuna quan era un entrenador desconegut. «Un dia vull ser allà», es va dir, mirant a la banqueta del Camp Nou. Aviat tornarà.

El Barça de Flick, un equip històric, un equip memorable

La plantilla blaugrana executa el canvi de cicle conquistant els tres títols estatals amb un futbol ofensiu i alegre després de passar per sobre del Madrid aquesta temporada

El més llegit