La tarda estava plena de por i complexos quan Stuani, que té el do de la ubiqüitat perquè la pilota arribés on ell es trobava, es va guanyar un altre tros de l’estàtua que s’ha d’aixecar algun dia als voltants de Montilivi. El partit estava tan fosc per al Girona que Míchel, tot just sortit de l’hospital, va mirar el seu capità i sense necessitat de dir-li res el va treure al camp. I l’uruguaià, obedient i precís com acostuma, no va fallar al seu entrenador. Ni al club. Ni a la ciutat, on aviat aixecaran aquesta estàtua perquè les futures generacions entenguin el que va ser, és i continuarà sent Stuani.