El quart i últim clàssic comença 3-0

Madrid, Jidda, Sevilla... Montjuïc. Aquest és el full de ruta dels clàssics d’un curs en el qual podrien haver-se’n celebrat fins a set, però que acabarà amb quatre. L’últim es jugarà demà, i no tindrà caràcter decisiu, però sí que serà transcendental per al desenllaç de la Lliga, perquè si el guanya el Barça, el situaria amb 7 punts de diferència i 9 per disputar-se. L’equip blaugrana parteix amb un avantatge anímic, a més de l’ambiental per l’escenari de Montjuïc, amb el 3-0 de les victòries que s’ha apuntat aquesta campanya. Tot i que des de la trinxera madridista es veu amb una altra òptica. L’eliminació a la Champions, a més d’un cap anímic per la crueltat de la forma, ha de pesar a les cames dels blaugrana, que van haver de disputar 120 minuts per dilucidar el desenllaç de la semifinal davant l’Inter, cosa que Ancelotti afirma que condicionarà el partit per als locals. Hansi Flick ha fulminat la tendència a la derrota del Barça de Xavi, que n’acumulava quatre de consecutives després d’haver conquerit la Supercopa el gener del 2023 a costa dels blancs i un 0-4 al Bernabéu, resultats que també se li van girar en contra a la Supercopa del 2024, i en la semifinal de Copa al Camp Nou. Color blaugrana, per ara El panorama amb què es presentava l’inici de la campanya actual era el d’un Madrid imbatible, campió de Lliga i de Champions amb l’afegit de Kylian Mbappé davant un Barça empobrit, amb dos fitxatges (Dani Olmo i Pau Víctor) i un esquelet format per jovenets de la pedrera. La realitat sobre el terreny de joc ha sigut molt diferent i l’expliquen els resultats: golejada al Bernabéu per 0-4, pallissa a la final de la Supercopa per 2-5 i remuntada a la conquesta de la Copa per 3-2. El passat 26 d’octubre el Barça acudia a disputar el primer clàssic amb tres punts d’avantatge després d’haver atropellat tres dies abans el Bayern a la Champions (4-1) i al Sevilla (5-1) el diumenge anterior. Van ser sis al sortir del Bernabéu, valuós avantatge que va desaparèixer en un mes, quatre jornades després. Sis baixes patia Hansi Flick: Ter Stegen, Eric Garcia, Araujo, Christensen, Bernal i Ferran Torres. No obstant això, alineava l’onze de gala. Però amb Iñaki Peña sota els pals, que es va doctorar amb una actuació sensacional que va segellar la porteria a zero. Va fer quatre parades; en realitat, van ser moltes més en accions que van ser invalidades. El Barça va sorprendre amb la seva pressió avançada i una defensa molt alta que van ridiculitzar el Madrid amb 12 fores de joc. Desorientat i frustrat, sense saber com avançar, el Madrid va rebre els quatre impactes en la segona meitat, quan s’haurien d’haver fet correccions en el descans. Lewandowski (2), Lamine Yamal i Raphinha van ser els golejadors. Mbappé va marxar frustrat del seu primer clàssic atrapat per la trampa de Flick en els fores de joc, i el Barça va castigar la falta de contundència blanca en la seva àrea. Era octubre i el madridisme ho va entendre com un accident sense més ni més. La lliçó es repeteix La final de la Supercopa, al gener, els reunia de nou en Jidda, amb un Barça relegat al tercer lloc a la Lliga, a cinc punts del Madrid i a sis de l’Atlètic. No hi va haver canvi més rellevant que l’alineació de Szczesny sota els pals. El Madrid es va avançar amb un gol de Mbappé, en un contraatac, després de tres ocasions del Barça. Però tot va canviar per als blancs. Lamine Yamal va empatar i Raphinha, autor de dos gols va tancar la maneta blaugrana (Balde i Lewandowski van ser els altres realitzadors). Rodrygo va marcar de falta gràcies a l’expulsió de Szczesny per deixar-lo en 2-5, una golejada que mostrava la fragilitat defensiva del Madrid. Tercer clàssic, segon títol La final de Copa elevava el nivell de transcendència per la importància més gran del títol en joc. Va ser la tercera victòria consecutiva de Flick, l’únic que ha seguit l’estela de Pep Guardiola, que en va reunir cinc de seguides davant l’etern rival. El marcador de Sevilla va ser el més ple, fins al punt que es va jugar una pròrroga. L’equilibri habitual tornava al clàssic, que va continuar tenyit de blaugrana. El 3-2 va donar a entendre que el Madrid ha retallat les diferències futbolístiques. L’historial acumulat com a visitant en els últims anys (quatre victòries en cinc partits) cultiva la il·lusió blanca, que espera reenganxar-se a la Lliga o acomiadar-se’n definitivament. El Barça va estrenar golejadors a La Cartuja. Pedri va col·locar una pilota creuada a l’escaire, Ferran va deixar en evidència l’agressiu Rüdiger, salvant a més la mala sortida de Courtois, i Kounde va culminar el triomf a l’interceptar un mal passi de Modric a Brahim. A la conclusió del partit, Ancelotti va reunir als seus al vestidor de La Cartuja i va fer una lectura optimista d’aquesta última derrota: "Aquest és el camí. Només ens ha faltat sort. Si continuem així, els guanyarem a Montjuïc".

El quart i últim clàssic comença 3-0

L’equip de Hansi Flick s’ha imposat en tots els duels d’aquest curs contra el conjunt blanc, que havia de ser imbatible amb Mbappé. Si el Barça guanya a Montjuïc, tindrà la Lliga a les mans; si perd, donarà vida els blancs.

El més llegit