Va ser d’aquelles escenes que, sovint, passen desapercebudes en un camp de futbol. Va passar a La Cartuja, a la final de Copa conquerida davant el Reial Madrid, quatre dies abans del seu èxtasi davant l’Inter. Lamine Yamal per fi es treia el gorret i sortia a escalfar mostrant el seu cabell tenyit de groc («ho vaig fer perquè m’avorria», somriu). La música sonava, els seus companys corretejaven i feien saltets. Però ell es va quedar sol al centre del camp. Va agafar una pilota, i es va posar a fer malabarismes. Cada un més rocambolesc. Se sabia observat, i semblava disfrutar de l’escena. Passava la pilota entre els turmells, la pujava al coll i la feia desfilar pel genoll, com si hi hagués un fil invisible que l’unís a l’esfèric, la seva raó de ser. L’episodi va tenir un regust a aquell escalfament protagonitzat per Diego Armando Maradona amb el Nàpols abans de la final de la Copa de la UEFA contra el Bayern del 1989, amb el ‘Live is Life’ d’Opus com a banda sonora. Lamine sap que el focus està posat sobre ell i que d’aquí no es mourà. Així que tracta de disfrutar-lo i portar-lo al seu terreny, el de la diversió.
Futbol
O Rei Lamine posa el món als seus peus: obra mestra, malabarismes i aletes de pollastre

Lamine Yamal, en el partido contra el Inter. /
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança