La màgia del Bernabéu, el pes de la samarreta, el poder de l’escut... El madridisme s’havia aferrat als intangibles per buscar una remuntada de complicada justificació futbolística. El Reial Madrid de les 11 derrotes i els 61 gols en contra s’encomanava a la mística per obviar la seva falta de consistència. Deia Machado que "mai és trista la veritat, el que no té és remei". I aquesta veritat deia que aquest Madrid, vigent campió de Champions amb l’afegit de Mbappé, no funciona. La irrupció del Kylian ha desequilibrat l’ecosistema armat per Ancelotti. Egos, gelosia, insolències... Un equip que corre poc i malament ha acabat esgotant el crèdit de Carletto, que va perdre la seva ascendència sobre un vestidor tip del seu paternalisme amb el capritxós Vinícius i l’indolent Mbappé. Aquesta tornada davant l’Arsenal ha sigut el millor resum d’aquesta temporada opaca. I aquest adeu de la Champions suposa, a més, l’epíleg per a Ancelotti. Un vulgar comiat immerescut per a un període majestuós.