La ratxa acaba amb la derrota més inofensiva

El Barça va necessitar els quatre gols de l’anada per sentir-se sa i estalvi en un escenari intimidador, de la mateixa manera que el Dortmund es veia massa lluny d’un miracle, que en el futbol es fabriquen, abans que la màgia intervingui. El punt d’inflexió de la derrota que va tancar la ratxa va arribar en el millor moment. En el més inofensiu. Sense efectes ni conseqüències, amb la rellevància mínima, amb prou feines, de desposseir l’equip de l’autocomplaença que pogués sentir, de com de guapo es pogués veure pels elogis rebuts per l’extraordinària cadena de resultats. Es va acabar el Barça imbatible després de 24 partits sense perdre, amb 20 victòries i 4 empats, però amb els dos peus a la semifinal de la Champions que no trepitjava des del 2019. Un disgust tolerable en el partit número 50 de Hansi Flick. Falta concentració "Arribar a les semifinals és genial per a nosaltres", va remarcar el tècnic, que pensava asseure’s a veure l’Inter-Bayern amb la curiositat i l’interès de veure el pròxim rival. Flick va ressaltar "el gran equip" que és el Dortmund i que al Barça no li va resultar "fàcil" resistir l’ambient de l’estadi. Pau Cubarsí, per contra, va notar que a l’equip "li va faltar concentració a l’inici", per la relaxació que s’havia escampat pel 4-0 que es podia administrar de l’anada. "Estem contents, perquè portem molt temps sense jugar les semifinals i perquè aquest club i aquest equip s’ho mereixen", va dir Ronald Araujo, amb la respiració entretallada al final del partit. Alleujat per no haver patit un trauma com el de la campanyapassada contra el París Saint Germain. Cap rival els havia fet patir tant ni els havia forçat a reconèixer-se vulnerables. És el que passa quan el Barça no s’expressa amb la pilota. Li faltava el mag. El guia. La seva absència es va engegantir per la falta de perícia i la falta de valentia a demanar la pilota entre el fum de l’ambient, la cridòria del camp i l’alè del rival. Pedri, la identitat del Barça L’experiència de Dortmund va confirmar que Pedri és l’element imprescindible. Més pel que transmet que pel que fa: la generositat a oferir-se al company amoïnat, la serenitat amb què mou la bola, la flegma sota pressió. És la identitat del Barça. Va ser suplent Pedri i durant una hora el Barça va naufragar, atabalat, en les onades voluntarioses del Dortmund, poc encertades, brutes. Va entrar Pedri i va brotar la primavera. Tot va començar a fluir. Fins i tot Bensebaini es va distreure i va marcar a la seva porteria al veure el canari escalfar per la banda, presagiant que el somni s’estava acabant. El cinquè autogol que beneficiava el Barça aquesta temporada. No va ser tan crucial com el de Jorge Sáenz de dissabte passat, que va brindar el triomf a Leganés, però va ajudar a atenuar l’agonia final.

La ratxa acaba amb la derrota més inofensiva

El 3-1 de Dortmund tanca el cicle victoriós de 24 partits però retorna el Barça a la semifinal de la Champions. Flick, en el partit 50 al capdavant de l’equip, es va permetre fer seure Pedri, però va haver de ficar-lo al camp al veure que el seu equip no tenia identitat.

El més llegit