L’Arsenal ridiculitza el Madrid

Dues fuetades majestuoses de Declan Rice (que no havia marcat un gol de falta en els 339 partits que havia jugat) i un cop amb l’esquerra de Merino van enterrar un Reial Madrid mediocre a Londres. La nit que els jugadors van decidir aportar compromís col·lectiu, sacrifici i actitud, els va fallar el que estranyament mai els falla, el talent per desequilibrar a dalt. Quan jugues amb foc... La mandíbula de vidre dels blancs, vestits d’un gris que presagiava el que vindria, va convertir un xoc còmode fins a l’hora de partit en una hecatombe difícil de remuntar al Bernabéu. I probablement en l’epíleg d’Ancelotti com a tècnic blanc. Hi ha poques tessitures més ingrates que la d’Ancelotti, llastat per les lesions, la indolència i el cansament dels seus futbolistes, i qüestionat per la grada i els despatxos. Així es va plantar a Londres encomanant-se a un onze amb Alaba, que l’últim partit que va jugar de lateral a Anglaterra va acabar assenyalat per Klopp ("Si no hagués sortit Nacho [per Alaba], hauríem guanyat") i va patir moltíssim davant un Saka que no era titular des de desembre per lesió. I amb un doble pivot amb Modric i Camavinga, parella titular en tres partits dels 51 d’aquest curs: la derrota a Liverpool, l’empat a Pamplona i el triomf gris contra el Leganés. I tot i així, era probablement l’onze més equilibrat que podia treure. Defensava el Madrid amb un Valverde emmurriat (per ser lateral), un Asencio esgotat, un Rudiger ranc i un Alaba rovellat al carril del qual va abocar l’Arsenal tot el seu joc. Els d’Arteta atacaven amb arribadors, sense davanters posicionals, cosa que obligava Modric i Camavinga a sumar-s’hi. Als 14 minuts el bosnià Peljto, i el VAR, van obviar una mà d’Asencio d’aquestes que a la Lliga són penal. Però Europa és Europa. Juguin, juguin... Pèssim Vinícius El Madrid es va mostrar més robust amb el pas dels minuts i va avisar amb dues contres de Vini, pèssim partit el seu, i Mbappé. I a la mitja hora Bellingham va posar Kylian davant Raya. El francès ha vingut per coronar aquests partits i marcar aquests gols, però va tirar al ninot. La primera part va acabar amb una doble parada de Courtois i la sensació que al Madrid li fallava l’estoc. Una altra passada de primeres de Jude a l’inici de la segona part va posar Mbappé a l’àrea petita, però estava acantonat. Davant el cridaner naufragi de Vinícius, el cable a terra del francès era Bellingham. Tres gols en un sospir Els d’Ancelotti semblaven haver refredat la caldera londinenca, fins que en el minut 57, quan més plàcid semblava el partit, va arribar una falta fora de l’àrea. Declan Rice va cargolar una corda al pal de Courtois, que la va veure passar perquè va semblar faltar un home a la barrera i Valverde va tornar cap a dintre. El Reial Madrid perdia perquè els seus bàsics, la porteria i el 9, no mostraven l’excel·lència acostumada en els moments en què solen decidir els partits. Es va envalentir l’Arsenal, encoratjat per la seva animosa afició, i va convertir l’anada i tornada en un setge. Els d’Arteta manotejaven un Madrid mediocre quan es va produir una altra falta a tocar de l’àrea i es va reproduir la seqüència. Rice va deixar anar una altra puntada amb rosca en la qual Rodrygo es va amagar i Courtois la va tornar a veure passar. Dues pilotes aturades (la pissarra de Nicolas Jover), dos gols. Encara se’n llepaven les ferides els d’Ancelotti quan Merino col·locava el tercer arribant a l’espai. Derrota duríssima d’un Madrid sense ànima i agressivitat, tota la que li sobra a l’Arsenal.

L’Arsenal ridiculitza el Madrid

Els londinencs van marcar tres gols en 17 minuts, dos d’aquests de falta directa de Rice, després que Mbappé malgastés un mà a mà clamorós davant Raya amb empat a zero. Lamentable partit de Vinícius i Rodrygo.

El més llegit