Decepció del Barça més terrenal

Pedri n’estava fart. Gesticulava, demanava explicacions als seus companys, obria els braços i preguntava a qui passés pel seu costat què dimonis estava passant. Lewandowski, que poc va aportar, el mirava des d’una altra dimensió. Mentrestant, Lamine Yamal tirava al no-res una passada que semblava senzilla i amagava la cara sota la samarreta. Manuel Pellegrini podia oferir respostes convincents al perquè de tal frustració. Al perquè d’un Barça exhaust i de sobte terrenal, incapaç d’aprofitar del tot la derrota del Madrid contra el València. Els blaugrana van augmentar fins als quatre punts la seva distància amb els d’Ancelotti, però pot ser que perdessin una bona oportunitat per dir adeu al seu gran rival. El tècnic xilè del Betis va basar el seu pla de partit a corrompre la circulació del Barcelona. L’equip blaugrana podia tenir la pilota, això es pressuposava, però en cap cas havia de donar sentit al cuir. Ho va aconseguir Pellegrini a partir d’una alineació parida precisament per a això, per molt que hagués de sacrificar d’inici el seu wonderboy, Jesús Rodríguez. Una decisió compromesa i poc popular. Tot i que Pellegrini, als seus 71 anys i sempre amb aquest tarannà impertorbable, està ja de tornada de tot. Amb Isco sancionat, el seu gran timoner, va tenir sentit recarregar la zona ampla i que Lo Celso tingués com a company a Altimira, però sobretot a Fornals, més interior que extrem mentider. Tot per oferir encara més espai al correcamins Antony, al qual Balde havia de mirar de reüll i confiar que Cubarsí es multipliqués per aturar-lo. Els reajustaments de Flick, en canvi, van tenir més a veure amb la proximitat de l’anada de quarts de la Champions davant del Dortmund que amb el partit per si mateix. Davant d’un Betis en plena bonaventura, podia ser perillós. El tècnic alemany intenta gestionar com pot esforços i molèsties diverses. Raphinha, que ja va tornar una mica adolorit de l’aturada internacional, es va quedar al banc fins al crepuscle després de la seva titularitat al Metropolitano. El seu lloc el va ocupar Ferran Torres, que va exercir de mitjapunta. Gavi, el millor blaugrana en la freda nit, pletòric i executor en el gol inaugural després d’una gran assistència de Ferran al primer toc, havia recuperat el seu lloc a la zona ampla. Va preocupar l’absència per una "petita lesió fibril·lar al gluti" d’Iñigo Martínez. Flick no vol forçar més del que sigui necessari un central capital per al seu esquema amb tot el que ve. Però amb Araujo i les seves estranyes desconnexions, mai se sap. Va ser el central uruguaià l’encarregat de la marca de Natan a l’1-1 després d’un córner. Araujo el va subjectar des de darrere. Ni tan sols va mirar on era la pilota, malgrat que podia haver tingut avantatge. Però es va quedar a la seva esquena i Natan, tan tranquil, va rematar a uns quants pams de Szczesny. La meta polonesa només va tenir temps de girar el coll per veure que la pilota li havia passat per sobre del cap. El Barça s’obcecava en passar per l’embut al veure que Balde no podia amb Ruibal a la vora i que Lamine Yamal, controlat per Perraud, semblava començar a pagar tanta tralla. Pellegrini jugava al bastó i la pastanaga amb Flick, intimidació amb Chimy i granit amb Carvalho. I el tecnic alemany responia recorrent a Raphinha i a Eric. Tal era el neguit que fins i tot es va posar a escalfar Ansu Fati, desterrat des de fa setmanes. Adrián va treure una bona mà a Kounde, i els blaugranes, sense el desbordament de Lamine i amb Pedri ja al banc, es van rendir a l’empat davant d’un Bartra titànic. El maig de 2007, un brasiler anomenat Sobis va arrencar un 1-1 al Barça de Rijkaard i Ronaldinho al Camp Nou que encara recorden els bètics. Que circular és el futbol.

Decepció del Barça més terrenal

L’equip de Flick, amb Pedri desesperat i Lamine Yamal esgotat, s’estavella contra el pla defensiu de Pellegrini

amb el Betis i, malgrat augmentar a quatre punts el seu avantatge amb el Madrid, desaprofita una oportunitat formidable.

El més llegit