El Madrid, a la final a la seva manera

El Reial Madrid no s’explica, es disfruta o es pateix. Els jugadors d’Ancelotti són al futbol el que Rafa Nadal, que era a la llotja, al tennis. El miracle com a tàctica. Afirma el tècnic que el Madrid ha d’arribar a les semifinals de qualsevol competició en què participi i a partir d’allà pot guanyar-se "una oportunitat", arribant a la final, o "un premi", amb la consecució d’un títol. Arribava a aquest partit en el Bernabéu davant la Reial Societat amb el deure complert, per arribar al penúltim esglaó, i amb un avantatge mínim de l’anada. El que es va traduir en l’aposta de Carletto per un Reial Madrid funcionarial amb una defensa sospitosa, amb Lucas i Alaba, i a dalt donant minuts a un Endrick que ha convertit la Copa a la seva passarel·la i és l’únic que contagia el seu entusiasme en aquesta competició. La Reial, exigida pel desavantatge d’Anoeta, va preferir la parsimònia per bressar un Madrid que badallava quan al quart d’hora Barrene va optimitzar un altre error de Lucas, en van massa, en una jugada que també va retratar Lunin. No es van desmelenar els d’Ancelotti, malgrat els xiulets de la grada, i van continuar jugant el futbol anodí i gris que han desplegat durant tota la temporada esperant algun llampec de qualitat. I en el minut 29 una passada majestuosa de Vinicius d’exterior a l’esquena de la defensa donostiarra va deixar sol Endrick davant Remiro, a qui va batre amb classe. El noi té tant gol com mala sort al competir amb Mbappé. Defenses de paper i atacs mandrosos en la primera part. Alaba, desastrós Aquest Reial Madrid es troba exactament igual de a prop de guanyar els tres títols que de quedar-se en blanc. És tan probable una cosa com l’altra. Un equip en què els seus jugadors es dosifiquen depenent del glamur del rival i la purpurina de la competició. "És gairebé impossible tenir motivats els jugadors sempre", va advertir resignat Ancelotti abans del partit, aventurant la desídia dels seus davant els txuri-urdin. També va diagnosticar l’italià que aquest any "som molt efectius al davant i menys sòlids enrere". El que li dona per guanyar partits tebis, però no li arriba per competir davant rivals de substància com el Barcelona, el Liverpool o el Milan, o amb adversaris que eleven el fragor com el Betis o l’Espanyol. Els blancs tornaven a ser garrepes futbolísticament i ganduls físicament. Malament ho va haver de veure Ancelotti que va suplir el meritori Endrick, ovacionat per la grada, per Mbappé perquè no les tenia l’italià totes amb si. La segona part va generar més incertesa encara perquè es va jugar als voltants de l’àrea d’un Lunin tremolós. Zubimendi, a qui se li entreveu futur blanc, va avisar amb una rematada i dos minuts després un desastrós Alaba marcava en pròpia porteria després d’una bona jugada de Pablo Marín. No mereixia menys la Reial, no mereixia més el Madrid. El manicomi del Bernabéu I llavors va tornar a passar. Kubo va arribar a la línia de fons, la va posar enrere i Oyarzabal va xutar i Alaba va desviar la pilota una altra vegada per allotjar-la a la seva porteria. El gol deixava fora el Madrid de la final de Sevilla. Però alhora va encendre el manicomi del Bernabéu fent despertar la grada que va portar enlaire els seus i en només quatre minuts es va passar de l’1-3 al 3-3 amb un Reial Madrid que havia entrat en trànsit per marcar per mitjà de Bellingham i Tchouaméni. Però aquest Madrid delirant va estirar l’agonia i en el temps afegit Oyarzabal va marcar i va enviar el partit a la pròrroga. El temps extra va escenificar un setge local que va acabar amb un heroi molt apropiat per a aquest xoc caòtic, el volcànic Rüdiger. El central alemany, un altre habitual salvador, va connectar un gran cop de cap en un córner que va servir per classificar aquest Reial Madrid inexplicable a cavall del tedi i el deliri, que ja espera l’Atlètic o el Barça a Sevilla. Reial Madrid 4 - 4 Reial Societat REIAL MADRID: Lunin; Lucas Vázquez (Modric, m. 79), Asencio (Brahim, m. 106), Alaba (Rüdiger, m. 91), Camavinga (Fran García, m. 91); Valverde, Tchoumaméni, Rodrygo (Güler, m. 106), Bellingham, Vinicius; Endrick (Mbappé, m. 66). Tècnic: C. Ancelotti. REIAL SOCIETAT: Remiro; Aramburu (Traoré, m. 79), Zubeldia, Aguerd (Aritz, m. 27), Aihen; Zubimendi, Sucic, Pablo Marín (Olasagasti, m. 91); Kubo (Mariezkurrena, m. 106), Oyarzabal (Óskarsson, m. 106), Barrenetxea (Sergio Gómez, m. 68). Tècnic: I. Alguacil. GOLS: 0-1 (m. 16), Barrenetxea; 1-1 (m. 30), Endrick; 1-2 (m. 72), Alaba, en pròpia porteria; 1-3 (m. 80), Oyarzabal; 2-3 (m. 82), Bellingham; 3-3 (m. 86), Tchouaméni; 3-4 (m. 92), Oyarzabal; 4-4 (m. 115), Rüdiger.

El Madrid, a la final a la seva manera

Dos gols de Bellingham i Tchouaméni en quatre minuts van rescatar els d’Ancelotti davant una Reial Societat que va acariciar la classificació. Els blancs esperen ja rival a La Cartuja gràcies al gol final de Rüdiger a la pròrroga.

El més llegit