Hi ha qui pretén viure de la felicitat. Per això s’editen llibres d’autoajuda i s’imprimeixen lemes a les tasses de l’esmorzar. Però la felicitat, o el que signifiqui aquesta paraula, no és completa per a ningú. Tampoc per a aquest Barça líder del campionat i ja amb tres punts d’avantatge sobre el Reial Madrid. Què més fa que Pedri provoqui un sospir d’emoció cada vegada que converteix en realitat els nostres propis somnis amb la pilota, que Balde s’hagi convençut que li sobren condicions per ser el carriler més desequilibrant del continent o que Ferran Torres, ara sí, sigui el futbolista que el Barça va creure al seu dia haver birlat al Manchester City de Guardiola. Dani Olmo, fràgil i maleït, es va lesionar una altra vegada. I Hansi Flick, desesperat perquè ara el curs es va fent costerut, no va poder més que posar-se la mà a la cara.