Un cop, moltes respostes

El Barça s’ha de refer en temps rècord. Amb la tornada dels quarts de final de la Champions contra el Wolfsburg en el Johan Cruyff aquest dijous, el conjunt de Pere Romeu ha de capgirar les sensacions amargues amb què va marxar del clàssic. La primera derrota en la seva història contra el Reial Madrid va ser un cop dur i les blaugranes van veure com l’equip dirigit per Alberto Toril els retallava distàncies a la taula (ja només a 4 punts de distància). Un derrota que arriba en un moment delicat de la temporada. És la segona a casa aquesta temporada en lliga, fet que no passava des del 2011. El Barça es va construir per les bandes. Va ser la via que va utilitzar per sobreposar-se a un Reial Madrid molt enèrgic que va practicar una pressió en certs moments asfixiant. El conjunt de Pere Romeu va ser en bastants moments molt vertical i no va passar la pilota pel centre del camp per donar-li pausa. I allà l’equip es va perdre. Aquest domini amb la pilota als peus acostuma a donar-li fermesa i just va ser el que va faltar en moments de partit. Alexia, Aitana i Patri van ser discretes en un equip que va apostar a anar més enganxat a la línia de calç. Ewa Pajor va tenir gairebé nul·la incidència en el joc. La davantera polonesa no va tenir gaire participació en un partit en el qual les seves companyes no aconseguien filar les jugades amb fluïdesa. El Barça va tenir un 69% de la possessió de la pilota en l’enfrontament, però no va acabar d’obtenir amb ell el control del partit. No va trobar Pajor, molt a prop de l’àrea rival, un terç de camp on no va aconseguir crear en excés el conjunt de Pere Romeu. Tampoc hi va haver segones jugades, on la polonesa sempre aconsegueix treure’n profit. No podent aprofitar la participació de Pajor, el Barça va quedar abonat a les bandes. Graham Hansen va ser bastant més discreta del que és habitual malgrat ser l’autora del gol blaugrana, que va anotar de cap. La falta d’eficàcia va provocar que el Barça no pogués imposar-se quan millor estava en el partit. L’entrada de Jana i Salma Sens dubte, el descans va canviar el partit. Allà va ser quan Pere Romeu va decidir moure les seves futbolistes després d’anar-se’n a la mitja part per sota al marcador després del gol d’Alba Redondo. El primer relleu va ser obvi. Jana Fernández va entrar per Marta Torrejón. L’altre, el que va canviar el signe del partit. Sydney Schertenleib estava sent una de les millors de la primera part. La suïssa, amb moltíssim desbordament, estava participant en la majoria de les accions de perill del Barça. De fet, en va tenir un parell tot just començar el clàssic. No obstant, no va començar la segona part i al seu lloc va entrar Salma Paralluelo. L’extrem no està en el seu millor moment i va tornar a demostrar carències. Una altra vegada va estar desubicada i amb falta de ritme. Contra el Reial Madrid, els canvis no van ser solucions i no van acabar de millorar l’equip. Mentrestant, l’actuació de la col·legiada Olatz Rivera va ser qüestionable. L’àrbitra va cometre un error com una casa al 80 anul·lant un gol al Barça, obra de Jana Fernández, per presumpte fora de joc de Graham Hansen –no hi ha VAR a la Lliga F–. Després van arribar els dos gols amb què el Madrid va concloure el seu triomf. En una entrevista amb el diari Sport, Beatriz Álvarez, presidenta de la Lliga F, mirava d’explicar el perquè d’aquesta disfunció en la competició: "Caldrà veure quin tipus de VAR podem assumir econòmicament (...). Els clubs han de fer una inversió en infraestructures prèvia, les àrbitres han de fer una formació prèvia per adaptar-se a la situació i tot això requereix uns temps, preparació i inversió importants".

Un cop, moltes respostes

La poca efectivitat del Barça en un dia clau, la mala elecció dels canvis i els errors arbitrals van desembocar en la primera derrota contra el Reial Madrid d’un grup ja en alerta.

El més llegit