L’olimpisme escull el seu futur

Quan el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha d’elegir un nou president, les portes es tanquen i les especulacions es disparen. En temps de comunicacions instantànies i globals, s’imposa el secretisme. Potser per això fascina i atrau a parts iguals; no en va està en joc el nom del nou dirigent de l’olimpisme mundial, que podrà estar en el càrrec un màxim de 12 anys, amb un mandat de vuit anys extensible en quatre. El nom del nou president o presidenta es donarà a conèixer avui en un lloc emblemàtic, la ciutat grega d’Olímpia. Serà cap a les tres de la tarda quan Thomas Bach, president sortint, anunciï el nom del successor. Set candidats opten a ser elegits: el francès David Lappartient, l’espanyol Joan Antoni Samaranch, el britànic Sebastian Coe, el japonès Morinori Watanabe, el suecobritànic Johan Eliasch, el príncep jordà Feisal al-Hussein i la zimbabwesa Kirsty Coventry, que aspira a convertir-se en la primera dona al capdavant del COI. Els set aspirants han hagut d’atenir-se a unes normes estrictes: es tracta d’una campanya electoral atípica, en la qual no s’admeten "comparacions amb altres candidatures", segons el reglament del COI, i que es porta a terme més de portes endins que de manera pública. L’ús de les xarxes socials està molt restringit. "Els membres del COI poden fer un m’agrada a un candidat, però està prohibit que recolzin campanyes públiques", apunta el reglament. La normativa també parla dels viatges dels candidats. "Els candidats evitaran despeses excessives", adverteix el COI. Els mítings i els regals als membres del COI estan prohibits. El nou president sortirà elegit en una votació secreta. "Completament a porta tancada", segons la normativa del COI, i que per tant no serà retransmesa. Serà gravada, però només perquè consti als arxius. Es tracta d’una votació similar a la que es porta a terme quan es tria una ciutat com a seu olímpica. Només els membres del COI i les persones designades pel director general de l’organisme poden entrar a la sala. Per evitar filtracions, es prohibeixen i es recullen abans de l’entrada tots els dispositius mòbils. Voten els membres del COI. Formalment són 109, però hi ha un matís important: els compatriotes dels aspirants s’han d’abstenir. És a dir, els membres espanyols del COI (en aquest cas, Marisol Casado i Pau Gasol) no poden votar Joan Antoni Samaranch (que, en canvi, sí que pot votar-se a si mateix). En la mateixa línia, els membres britànics del COI (tres; la princesa Anna, sir Craig Reedie i Hugh Robertson) no podran votar per Sebastien Coe o per Johan Eliasch, nascut a Suècia però amb nacionalitat britànica. I així successivament, els francesos no podran votar per Lappartient, els japonesos per Watanabe, etcètera. Aquesta circumstància redueix el nombre dels membres que poden votar en la primera ronda. Els dos espanyols, quatre francesos, tres japonesos i tres britànics (les nacionalitats dels candidats) no podran votar; per la qual cosa dels 109 votants totals es passa a 97 en la primera ronda. No obstant, aquesta circumstància comporta un altre matís: els membres del COI que han votat per un candidat ja eliminat han de tornar a votar per un altre candidat, cosa que fa que el pla b pugui tenir tant pes en la votació final com el pla a. "Es van creant votants orfes de la seva primera decisió i en un parell de minuts, han de decidir el seu nou candidat", explica Samaranch. Si un candidat obté la majoria absoluta en la primera ronda de votació, serà automàticament elegit. És bastant improbable que la cosa vagi així, per la qual cosa es pot imaginar que es passarà a una segona ronda: en aquest cas, el candidat que hagi obtingut menys vots queda eliminat. La resta de candidats torna a sotmetre’s a una nova votació i els compatriotes del candidat eliminat ja poden votar amb normalitat. És a dir, si Samaranch quedés fora en la primera ronda, tant Pau Gasol com Marisol Casado ja entrarien a votar en la segona ronda. En cas d’empat Si dos o més candidats empaten i són, alhora, els que menys vots han obtingut en una ronda, es portarà a terme una votació intermèdia només entre aquests dos (o més) aspirants. En el cas que, en un pols final entre dos candidats, tots dos empatin a vots, es portaran a terme noves rondes fins que un obtingui més suports. Si persisteix l’empat, el president del COI pot exercir el seu dret al vot de qualitat. El vot s’emet amb un sistema electrònic. Si fallés, "el president podrà decidir procedir utilitzant qualsevol altre mitjà de votació secreta que consideri apropiat", segons el reglament. Quan un candidat obtingui el nombre de vots necessari per guanyar el procés, el president del COI informarà que el procés ha acabat.

L’olimpisme escull el seu futur

Set candidats, entre ells els favorits Joan Antoni Samaranch Salisachs, Kirsty Coventry i Sebastian Coe, aspiren a recollir el testimoni de Thomas Bach, president sortint del COI, en una votació a porta tancada.

El més llegit