Un llibre es comença a escriure pel pròleg que parla de victòries en carreres franceses i italianes d’un dia. De seguida es passa al primer capítol, text important, el que explica que Juan Ayuso ataca en la muntanya, rebenta tots els rivals i guanya en solitari, gesta dels grans i que només aconsegueixen uns quants elegits; ahir, avui i sempre quan es competeix en ciclisme. Ayuso guanyarà avui, a menys que es produeixi una sorpresa monumental, la Tirrè-Adriàtic, carrera World Tour, per culminar un inici de temporada espectacular.
Té només 21 anys, però pedala amb cames campiones des que era petit, quan se li va veure que apuntava molt alt en aquest esport, del qual es va fer professional en època juvenil, quan va guanyar el Giro Baby, quan ja el conjunt d’UAE s’havia fixat en ell per convertir-lo en un corredor ric en talent i emoluments.
Llàstima que corri en el mateix equip de Tadej Pogacar, perquè té les ales tallades per volar sobre el Tour, per fer coses magnífiques a França i per seguir l’estela dels grans campions espanyols en la millor carrera del món.
Ayuso va tenir al seu servei un UAE que guanya a tot arreu, estigui o no Pogacar, perquè, a cop de talonari, com si fos el club de futbol més potent vestit de Champions, contracta els millors, ciclistes com el mexicà Isaac del Toro, que li va destrossar la carrera amb un ritme frenètic, mentre la Tirrè-Adriàtic pujava cap a la meta de Frontignano, als Apenins. Resistia Filippo Ganna, més enllà del que s’espera d’un contrarellotgista. Així que, quan Ayuso va veure que el talent italià cedia a 4 quilòmetres de la meta, va començar l’exhibició, atacs, un darrere l’altre, fins que es va quedar sol amb muntanya per lluir-se, disfrutar i fins i tot tenir temps d’aixecar els braços, sabent que no només havia guanyat l’etapa reina de la prova italiana, sinó que havia deixat la carrera dels dos mars vista per a sentència, a l’espera avui de l’últim esprint.
"Sabia que per guanyar la Tirrè-Adriàtic havia de fer dura la carrera, i per fer-ho vaig comptar amb l’ajuda del meu equip, sobretot amb Del Toro", un altre jove talent de 21 anys. Es va quedar sol mentre que per darrere el seguien Tom Pidcock, Jai Hindley i Mikel Landa, amb el seu típic caràcter de no rendir-se, ni tan sols ara, encara amb pocs quilòmetres a les cames.
La París-Niça
Va ser tancar el primer capítol d’un llibre gran en ciclisme aquesta temporada, el de la confirmació d’Ayuso, per si quedava algun dubte, el ciclista que pot estar entre els millors i que ja es confirma com a gran rival de Jonas Vingegaard per lluitar per la victòria en la Volta de Catalunya en poc més d’una setmana. Després arribarà el Giro i allà ho contemplen tres setmanes per a un somni de color rosa.
En la París-Niça, etapa reina retallada per la neu, va triomfar en solitari el ciclista australià Michael Storer amb el nord-americà Matteo Jorgenson, sempre vestit de groc. Iván Romeo va finalitzar la penúltima etapa de la prova francesa en quart lloc. A Itàlia, a part del domini d’Ayuso, Landa, David de la Cruz i Pello Bilbao es troben classificats entre els deu millors de la general.