El coll de Pal per a les dones i el fantàstic Pradell per als homes. La Volta a Catalunya ha sabut interpretar aquest any de forma magnífica la nova fórmula ciclista, la que volen aquests nous fenòmens de corredors, és igual el sexe, que defugen de dies tontos, d’etapes sense sentit condemnades a l’única emoció de l’últim quilòmetre quan es prepara l’inevitable esprint. Els corredors i els aficionats volen emoció, intriga i competició amb caràcter que els obliguin a asseure’s davant el televisor sabent que disfrutaran. I, sens dubte, la Volta, en el seu apartat masculí i femení, no avorrirà en qualsevol dels dos continguts.
Hi haurà figures. En el capítol masculí apareix el nom de Jonas Vingegaard (ahir va abandonar la París-Niça per no posar en risc futurs objectius; entre els quals, la ronda catalana) al capdavant i en dones s’espera, de nou, la presència de Marianne Vos, una altra de les grans, que lluitarà per repetir la victòria aconseguida l’any passat, en la primera edició de la ronda catalana per a dones.
I, sobretot, homes i dones comptaran amb territori perquè el vencedor sigui un competidor de qualitat. Set etapes tindran els nois i tres les dones; els homes, entre el 24 i el 30 d’aquest mes; les corredores tenen reservades les dates del 6 el 8 de juny.
En la presentació d’ahir a Barcelona ja es va començar a confirmar un menú de gala quant a corredors, bona part de la flor i nata del pilot actual. Amb Vingegaard també hi haurà Primoz Roglic, Richard Carapaz, Adam Yates, Egan Bernal, Nairo Quintana, en el capítol internacional, per enfrontar-se als corredors locals Juan Ayuso, Mikel Landa, Enric Mas i Marc Soler.
Un mur increïble
En l’apartat masculí serà l’edició de la confirmació de Pradell, com a gran port de la Volta, l’increïble mur que espera els corredors en la penúltima etapa, la reina, on s’haurà de decidir la prova, on va guanyar l’any passat, en l’estrena del cim del Berguedà, Tadej Pogacar i on les imatges van deixar en la memòria escenes pròpies i comunes del Tour. Feia dècades que no es veia tanta gent animant a les cunetes de la carrera, a l’aclaparadora sortida de Berga. Va ser un espectacle sensacional i inoblidable.
Però hi haurà emocions des del primer cop de pedal a Sant Feliu de Guíxols, amb la pujada a Sant Pere de Rodes del segon dia, camí de Figueres; amb el Pirineu i la meta de la Molina; amb el retorn de la pujada a Montserrat, amb l’únic dia d’esprint a la vista a Amposta, la gran jornada del Berguedà i el circuit sempre intens de Montjuïc, que ha de servir als que no el coneixen, com Vingegaard, per abonar sensacions de cara al Tour 2026.
Les tres etapes femenines tampoc seran poca cosa, amb la visita a les Terres de l’Ebre, amb una etapa pirinenca que acaba a Pal i que és gairebé una cronoescalada en línia i l’arribada a la barcelonina avinguda de Maria Cristina perquè les triomfadores puguin recollir els premis. Bones emocions, sensacions i tot preparat perquè en tot just 10 dies el pilot masculí rodi per les carreteres catalanes.