Segons el Centre de Documentació i Estudis del F.C. Barcelona, no hi ha cap fotografia de la secció de lluita grecoromana del Barça ni tampoc d’una de les seves figures, Emili Ardévol. Però sí que se sap que, ara fa cent anys, el Barça tenia aquest esport entre una de les activitats que es feien en nom del club. També van néixer la secció de tennis i de ciclisme, que ja no existeixen. Amb el nom d’aquell Ardévol mític i força desconegut es va batejar una de les primeres penyes blaugrana, que va protagonitzar aldarulls notables amb la Peña Ibérica, formada per jugadors de rugbi de l’Espanyol. No és estrany, doncs, que una trifulga entre lluitadors i rugbistes, acabés en una batalla campal que va instaurar, el 23 de novembre de 1924, l’origen violent de la rivalitat entre tots dos equips. Però bé, parlem de seccions. A part dels ferris combats a la manera clàssica, els primers barcelonistes, com he dit, també pujaven a la xarxa i pedalaven a la Volta a Catalunya. Entre ells, ni més ni menys que Mariano Cañardo. El 2003, Laporta va intentar revifar el ciclisme, però la cosa va acabar malament, amb les rodes punxades, tot i que el director del projecte va ser Melcior Mauri. Entre les seccions que ja no existeixen hi ha el beisbol, el judo i la gimnàstica, però moltes de les altres encara sobreviuen, tot i que sota el paraigua de l’amateurisme: atletisme, rugbi, hoquei sobre gel... I després hi ha les seccions professionals, és a dir, les que representen alhora una continuïtat de la tradició i un notable llast econòmic.