La febre del wrestling arriba a Barcelona. L’Olímpic de Badalona es converteix aquesta tarda en la primera parada de la gira europea de la companyia més gran de wrestling del món: la WWE. "Serà el primer SmackDown a Barcelona i tinc moltes ganes de conèixer el públic espanyol", confessa a EL PERIÓDICO Andrade, nascut el 1989 a Durango (Mèxic) amb el nom de Manuel Alfonso Andrade Oropeza.
El lluitador mexicà, el de més èxit de tota una extensa família dedicada a la lluita lliure, pujarà al ring –en una vetllada en què participaran Cody Rhodes, vigent campió de la WWE en categoria masculina; DIY, actuals campions de la WWE per parelles, i els aspirants Street Profits; Randy Orton, que torna per lluitar amb Carmelo Hayes, o Charlotte Flair contra B-Fab en categoria femenina– a demostrar de què és capaç el seu personatge. "Fa 20 anys que soc a la indústria. He tingut molts personatges i cada vegada són millors", afirma. "A Mèxic, quan vaig començar, lluitava amb màscara; als Estats Units la vaig perdre i vaig començar a treballar més el personatge; al Japó, per exemple, vaig guanyar agressivitat, i a Mèxic novament vaig incorporar molt més treball aeri. Soc una suma de tots els meus personatges i de tot el que ha après pel camí".
"El meu avi va ser el que va començar tot això. Era un lluitador famós. Tinc set oncles i tots ells són lluitadors a Mèxic, així que per a mi va ser una cosa natural", recorda. "Des de sempre he dedicat la vida a menjar, entrenar, dormir i repetir. Per ser el millor has de treballar molt. Tot i així, per a mi era un joc. El meu pare i els meus oncles em feien pujar al ring des de petit".
Als 13 anys va fer el debut professional i des d’aleshores ha anat evolucionant i firmant amb diferents companyies. "He sigut Royal Rumble a Wrestlemania, a NX vaig guanyar el campionat dels EUA... He aconseguit moltes coses que somiava quan era un nen", reconeix.
Quan va perdre la màscara en la seva sortida als Estats Units, Andrade va sentir que deixava enrere un factor característic de la seva personalitat com a lluitador alhora que progressava. "Al principi em vaig sentir despullat, però des de llavors la vida m’ha canviat molt. Ara quan vaig pel carrer em reconeixen. Abans podia lluitar en estadis atapeïts de 15.000 persones i sortir sense que la majoria de la gent sabés qui era", assegura. La clau del personatge és que ha d’estar treballat fins al més mínim detall. "Per ser lluitador cal semblar lluitador; és el que em va ensenyar el pare en la meva infància".
Malgrat ser una lluita guionitzada, els lluitadors de la WWE s’han d’entrenar de valent perquè l’esforç físic és molt important. "Això és un esport físicament molt exigent i no només un xou. Entrenem lluita de contacte, kick-boxing, boxa, wrestling... Per rebre cops i defensar-te n’has de saber. Són cops de veritat; cal saber caure i rebre per no fer-te mal. És clar que m’aixeco de pressa si m’ataquen, però és que fa molts anys que m’entreno", explica Andrade. "Vaig tenir un oncle que per una mala caiguda lluitant va tenir molts problemes de salut. Va estar en coma un any, si fa no fa, i va perdre la vista. No és un joc".