Lamine Yamal és l’emblema d’una generació que es pot dir perfectament 304. La seva icònica celebració marcant els números del districte postal de Rocafonda, el ja cèlebre barri de Mataró on va néixer, ha adquirit un significat universal que actualment reprodueixen nens de tot el món.
Representa el triomf, o la possibilitat de triomfar, partint des d’un origen molt humil i amb l’estigma –encara avui ho és– de ser immigrant o semblar-ho simplement per l’aspecte físic. Però és, alhora, una protesta contra el racisme i una reclamació per a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment de la seva religió, raça o sexe.
Lamine Yamal és un adolescent fill d’immigrants de qui es pot dir que ha triomfat en la vida i és el fil pel qual TV3 ha elaborat un documental –Revolució 304– amb què pretén denunciar la xacra de les discriminacions, en plural. "La nova Catalunya ja no és blanca", va exposar Xavi Torres, periodista esportiu i un dels codirectors del fantàstic treball que es va presentar al Teatre Monumental de Mataró, ¿on si no?, i que emetrà el canal públic català dimarts que ve a la nit, en l’espai Sense ficció.
Tot va començar a partir del treball de recerca de Bernat Muñoz, un estudiant que viu a Rocafonda: El prematur inici dels futbolistes d’avui dia: el cas de Lamine Yamal. El seu professor i tutor Ignasi Mangue va contactar amb el Barça i el noi va poder accedir a la ciutat esportiva i conèixer i entrevistar el seu conciutadà mataroní.
Tenir oportunitats
Lamine Yamal, fill de pare marroquí i mare guineana, és únic pel seu talent com a futbolista. Com ell hi ha milers de joves, descendents d’immigrants, nascuts a Catalunya, que miren d’obrir-se camí superant els obstacles que entorpeixen el seu camí simplement a causa del seu origen. Reivindiquen que, algun dia, "un Mohamed sigui igual que un Arnau". Lamine Yamal sí que ha tingut la sort de tenir un tracte igualitari, "de gaudir d’oportunitats que he sabut aprofitar" i que demana també per a aquesta generació que s’enfronta a un món global incert.
En el documental intervenen l’actriu Tamara Ndong, de Guinea Equatorial, que va ser enviada pel seu pares a Catalunya als 6 anys, on la va acollir la seva altra mare, la Margarida, per llaurar-se un millor futur del que tenia a Malabo; Yolanda Sey, actriu i cantant descendent de ghanesos i nascuda a Vic, així com Amine Toumi, de pares marroquins i professor de català a Sabadell, i Mohamed Lamine Wiz Problema, humorista i creador de continguts, mataroní del barri de Cerdanyola i que se sent identificat amb el 304 malgrat que el seu districte és el 3o3.
"Li vaig fer un túnel a Lamine Yamal", va presumir, "però jo tenia 20 anys i ell només 9". El futbolista del Barça va ser l’únic que no va acudir a la gala. "No necessitem Lamines futbolistes; necessitem Lamines advocats, Lamines pilots, Lamines científics…", va explicar Mangue, sociòleg. "Queda molt per fer", van convenir tots.
Si existeix la generació X i la Z, els boomers i els mil·lennistes, igualment il·lustrativa és la generació 304 per a un segment de la societat. La que representen Lamine Yamal i els seus coetanis.