‘¿Veni, vidi, vici?’

60è aniversari, i crec que avui Hansi Flick no podia ser més feliç. És cert que no va tenir una arribada plàcida, més aviat va ser esbojarrada i convulsa, amb viatges amunt i avall d’executius del club, i confirmacions que es ratificaven o desmentien en funció de destitucions que també anaven i venien de manera embogida en les famoses nits de sushi, porters automàtics i periodistes de guàrdia. Però va arribar, i avui ho podem afirmar amb rotunditat: El tècnic de Heidelberg ha sigut aigua beneita per al club, i la seva arribada va dissipar com un huracà tota la boira que ens mantenia en la penombra, i avui podem veure, no només llum al final del camí, sinó la resplendor d’una tasca que il·lumina amb la seva solvència tota una entitat. Flick és un paio agraït. No desaprofita una sola ocasió per donar les gràcies a la vida per l’oportunitat rebuda enaltint el club i la seva ciutat... El fascina el caràcter caut però alegre, integrador i acollidor, dels catalans, la seva cultura, la riquesa de la seva gastronomia, la bondat del clima, i aquell dia a dia envoltat d’uns nois de talent infinit que, des de la humilitat del que només està iniciant la seva carrera, fan del futbol la seva passió, el seu divertiment i el seu somriure. ¿Queixes? Cap ni una. L’alemany tenia un somni anomenat Barcelona. La ciutat i el seu club insígnia sempre li havien semblat un desig prohibit, amagat, i una aspiració que només coneixien els seus més pròxims, un amor platònic que forma part del teu jo més íntim i inconfessable. En el dia a dia no pot sentir-se més feliç, i els revelaré un secret: parla un castellà sorprenent, i fins i tot una mica d’un divertit català, però esperin asseguts si esperen sentir-l’hi, no cometrà l’error d’impressionar-nos amb la seva facilitat més enllà d’un parell de frases entre rialles... Ell, astut com pocs, sap que parapetat en la suposada ignorància de la llengua es viu més confortablement i, sobretot, més segur, davant una premsa àvida i mordaç. ¡Veni , vidi, vici! Hansi Flick va arribar, va veure i fins i tot no va vèncer... ¡Però ho farà! El temps ho dirà...

El més llegit