Tres setmanes de bogeria

El Barça i l’Atlètic van tancar l’any 2024 a Montjuïc amb un gran partit blaugrana i una gran victòria blanc-i-vermella. Aquella nit els madrilenys se’n van anar amb sis punts d’avantatge i van enfonsar els barcelonins al tercer lloc. Dos mesos després es tornen a trobar, un altre cop a Montjuïc, amb els llocs intercanviats: avui el Barça és el primer i l’Atlètic, el tercer. Aquest dimarts coincideixen per al primer torcebraç de la semifinal de Copa en l’inici de tres setmanes de bogeria per als tres grans, encreuats en les tres competicions a què aspiren, amb l’Atlètic a l’eix de totes les batalles: amb el Barça a la Copa i amb el Reial Madrid a la Champions. Fidels a les seves recents característiques –com a mínim des que Diego Simeone es va instal·lar al Metropolitano–, el Barça és el màxim golejador i l’Atlètic és el menys golejat. Tot i que el conjunt de Hansi Flick va fent passos gegantescos per ser considerat un equip segur i fiable. Redempció a Lisboa Més enllà d’haver encadenat 13 partits sense perdre, els 13 disputats després del xoc del desembre amb l’Atlètic, amb 11 victòries i 2 empats (a Getafe i contra l’Atalanta), el repunt es pot ben associar a l’aparició de Wojciech Szczesny sota els pals. El meta polonès ha sigut titular en 11 d’aquests 13 partits, i en sis ha mantingut la porteria a zero. Ha encaixat 10 gols, que no és un registre per presumir, però quatre li van caure en la tempesta real i figurada de Lisboa. A Lisboa hi tornarà d’aquí a 10 dies per redimir-se contra el Benfica, si bé els culers firmarien la reedició de l’esbojarrat 4-5 de la lligueta. La tornada a Portugal representa l’anada dels vuitens de la Champions, l’única competició que continuarà o s’acabarà en aquest període tan frenètic de 21 dies fins que les seleccions donin un respir als clubs. I a alguns dels jugadors. Els que no siguin internacionals, que no seran gaires. D’estiu i d’hivern Szczesny era suplent d’Iñaki Peña al desembre. També Dani Olmo. Els artífexs de la victòria contra el Las Palmas, als quals es va afegir Ferran Torres, un altre component de la banqueta. Des de la banda ha arribat l’embranzida que ha fet aixecar el Barça del declivi que apuntava a final d’any, tancat amb dues derrotes de Lliga a Montjuïc. Sense Flick a la banda, que estava castigat a la grada. Olmo va ser el fitxatge de l’estiu, l’únic dispendi que va fer el club, i ha sigut el d’hivern després de la seva polèmica desinscripció i reinscripció. Durant aquests dos períodes s’han perdut quatre partits quan el jugador va ser un sensepapers i 11 més per dues lesions musculars, al bíceps i al soli de la cama dreta. Només ha sigut deu vegades titular pel tacte i la prudència amb què l’utilitza Flick a causa dels antecedents de fragilitat muscular que presentava. Olmo segueix un pla de preparació particular perquè s’enforteixi. Les seves irrupcions des de la suplència, però, són demolidores. El gol que va fer a Vallecas va transformar l’empat en victòria, igual que el de Las Palmas, el primer des que la seva fitxa va ser legalitzada. "Hem d’acceptar que el més important és haver guanyat els tres punts", va dir Flick, que tot i això confessava: "No estic del tot content amb el joc". A l’entrenador blaugrana, és clar, li van preguntar per Olmo, que només ha sigut titular contra el Betis el 2025. "No té més minuts perquè hi ha altres jugadors que estan una mica avançats que ell en l’aspecte físic", va al·legar Flick sobre la intermitència d’un futbolista que va costar 55 milions més variables. Olmo, en canvi, es veu formidablement, ben ansiós per adquirir la condició de titular que venia inherent amb el preu que es va pagar al Leipzig. "Estic al cent per cent i del tot preparat per aportar la meva energia fins al final. Em trobo molt bé", va posar en relleu el jugador de Terrassa. El seu lloc al mig del camp l’han ocupat Fermín i Gavi, donant per inamovible Pedri, de la mateixa manera que Lewandowski és l’amo i senyor de la funció de 9 que també podria exercir. Cap revulsiu com Ferran: 11 gols en 949 minuts, sis dels quals sortint de la banqueta.

Tres setmanes de bogeria

Barça, Reial Madrid i Atlètic inicien una fase crucial de la temporada en què es juguen el futur en tres títols. L’equip de Flick, gairebé sense esperança al desembre, marca el compàs al capdavant de la Lliga.

El més llegit