Un genial Olmo amarra el liderat

Va ser un gran gol de Dani Olmo. Tan bonic com valuós per evitar un oprobi el primer dia de la defensa del lideratge. L’Atlètic s’havia passejat a Mestalla (0-3) i el Barça, desplaçat uns minuts del capdavant, no podia permetre’s un signe de debilitat davant d’un rival pel títol de Lliga i de la Copa, amb la semifinal en joc a partir de dimarts. Olmo va recollir una passada meravellosa de Lamine Yamal en una de les poques vegades que va poder mantenir dempeus, cosit a cops i agafades des del primer minut, va fer mitja volta, es va canviar la pilota de peu, i amb una fredor poc comuna a l’àrea va enviar la pilota a un racó inabastable per a Jasper Cillessen. Ferran el va afusellar amb idèntica violència per sentenciar el duel en el temps afegit. Al Barça li havien volat tres punts davant del Las Palmas, i no en podia cedir cap més quan el campionat s’endinsa a la fase crucial. El quadre canari se li va ennuegar al Barça a Montjuïc, aigualint el partit del 125è aniversari, però a l’Insular no ha vençut els blaugrana des de la prehistòria de 1986. El gol d’Olmo no va culminar la feina perquè el Barça es va emportar un ensurt per un possible penal per mans d’Eric Garcia que va ser anul·lat per un triple fora de joc, a més d’unes mans de Suárez. Una jugada clara examinada pacientment per l’àrbitre i el VAR. Frenkie de Jong, preparat per entrar al camp, va ser amonestat per l’àrbitre quan s’acostava a la pantalla. Quatre faltes A Lamine Yamal, que ha marcat gols en les quatre competicions, com els seus col·legues de la davantera, se li atribueix que a la Lliga no aporti des del Bernabéu, a la prehistòria d’octubre. El Barça troba a faltar aquest dèficit en un altre partit, el tercer dels últims quatre, resolt per la mínima. A Lewandowski el va substituir Olmo en el paper de salvador. Va fer una passada genial, d’or. Suficient. El Barça només va cometre una falta en el primer temps (més tres en el segon), dada que llança dues lectures, segons la interpretació que s’esculli: el vessant positiu per corroborar la bona col·locació dels seus jugadors o la visió negativa que denunciaria el seu escàs esperit lluitador. El problema no va ser la fase defensiva. Szcznesy només va haver de llançar-se a terra una vegada. El drama va ser que Cillessen tampoc va ser exigit com ho hauria d’haver fet el líder davant un adversari emparentat amb el descens, que arrossega sis derrotes i un empat. No hi va haver idees clares en un Barça refrescat amb l’entrada d’Eric (per Iñigo) i les de Casadó i Fermín per De Jong i Gavi. Canvi providencial La pilota no rodava fina, entre el mal estat de la gespa i la qualitat de les combinacions blaugrana. Fermín i Casadó van ser excel·lents recuperadors, però mals passadors. Flick va reparar parcialment el problema donant entrada a Olmo per Fermín, assenyalant que el problema estava en la resolució del joc dins de la parcel·la canària. Al cap d’un quart d’hora, va quedar confirmada la pertinència del relleu. Fermín és bo arribant a l’àrea, però Olmo és molt bo esperant la pilota a l’àrea. A més d’exercir formidablement d’interior al Barça, on pràcticament només ha de córrer la meitat. Igual que en l’anada, el Las Palmas va saber desactivar el Barça per la seva bona organització i pel rigor en els duels, hi hagués pilota o no, portant el guió a la trompada, a la guerrilla constant. L’àrbitre de Montjuïc va repetir a la tornada, i va mantenir els ulls tancats i va tornar a deixar-se el rellotge al vestidor. Ja va dir Flick que els mals resultats no es justifiquen amb els mals arbitratges. Ni l’absència dels aplegapilotes en una vergonyosa decisió del club canari. Van reaparèixer amb el gol d’Olmo i multitud de pilotes preparades. Tard.

Un genial Olmo amarra el liderat

El Barça va patir per aconseguir la victòria contra un Las Palmas que va convertir el duel en una constant guerrilla. La sortida d’Olmo després del descans per Fermín va resultar providencial. Ferran Torres va rematar el duel en el temps afegit.

El més llegit