Pedri guia el Barça al lideratge

Llarg se li va fer al Barça el camí per recuperar el lideratge, i no pels dos mesos que s’ha passat amb torticoli, mirant cap a dalt, sinó per l’ansietat de 90 minuts que li va generar el Rayo. El Barça se sentia obligat a oferir una actuació d’autoritat, de solvència, recuperada la fiabilitat extraviada a cop de golejades, i ho va aconseguir escassament, com ho indica el marcador: 1-0 i de penal. Sense la fanfàrria dels gols, l’afició es va entregar als seus en l’agonia final per conservar els tres punts, amb el Rayo afanyant-se per jugar, cosa estranya, tot i que símptoma de com de prop es veia de poder apagar l’eufòria barcelonista per avançar el Madrid en la taula, igualats a punts, gràcies a l’espectacular balanç ofensiu que ahir a la nit va brillar per la seva absència. Malgrat haver sigut posat un dilluns, no era un mal partit; el revaloritzava el Rayo més que el Barça per la seva formidable trajectòria, invencible en els últims tres mesos. I el Rayo va arrencar el neguit dels blaugranes, a qui els va costar empassar-se la densa sopa que li va oferir el seu adversari i que per poc li causa un tall de digestió amb els ensurts que li va donar. El gol de Lewandowski va desencallar el duel, ja que va despertar l’ambició del Rayo. Previngut a l’inici per incomodar l’aspirant a líder tapant el centre, tallant les seves connexions, es va desplegar amb l’1-0, com si aquest canvi de ritme obeís al pla de partit d’Iñigo Pérez. La intel·ligència amb què va moure la pilota cap a les bandes per desactivar el fora de joc va donar feina al Barça, que va haver de prestar atenció tant per evitar un disgust com per tancar el partit. Penals per al vídeo Arribada l’hora de maniobrar amb intel·ligència, Pedri es va posar a governar els seus per imposar un criteri que interessés el Barça. Era necessari ampliar les possessions malgrat l’enorme dificultat existent pels duels individuals que va plantejar el Rayo. Pedri va espavilar De Jong i va manar a la sala de màquines de la mateixa manera que Iñigo Martínez va marcar la línia enrere, atentíssim als encreuaments i a totes les centrades. Fins i tot per forçar l’anul·lació d’un gol al Rayo, que havia protestat un penal no assenyalat (de Fort a Mumin) i l’assenyalat de Pathé Ciss a Iñigo en dues jugades que muntaran un magnífic vídeo en la televisió del Reial Madrid. Flick va operar dos canvis en l’onze titular que responien als dos preceptes que caracteritzen la seva manera d’obrar. Un és que té preferències i no les dissimula: va alinear Cubarsí en lloc d’Araujo perquè li agrada més en la seva entesa amb Iñigo i la seva visió en l’execució del fora de joc. Imprescindibles tots dos ahir. El segon és l’aplicació irreductible de la disciplina i qui arriba tard a una cita no juga. Iñaki Peña viu la condemna de la banqueta per les dues raons. Szczesny va justificar la titularitat amb les seves parades. Les suplències de Jules Koundé obeeixen sempre als seus retards. El rastreig de la pàgina Excel ho confirma. Va ser expulsat de la seva propietat al lateral dret davant l’Alabès, l’Espanyol –tots dos en la primera volta– i ahir a la nit. Són les tres vegades que Héctor Fort ha okupat el lloc del defensa francès, sense possibilitat d’allargar la permanència. De tornada a les preferències, Flick sent predilecció per Koundé. La diferència de la banda Amb raó. Es va notar la diferència per la connexió existent amb Lamine Yamal. Una defensa molt avançada i molt atapeïda i molt tancada del Rayo va obligar el Barça a dur la pilota a les bandes. A la banda. A la de Lamine Yamal; a l’esquerra, el punt de partida era Balde amb les seves arrencades llunyanes per l’espai que buidava Raphinha, el rematador més insistent. Álvaro, una mena de modern malson per als blaugranes (tres gols en vuit partits) va cultivar l’enyorança de Koundé per les seves freqüents arrencades. Va acabar entrant Jules davant la deriva de la nit, i Dani Olmo, decisiu en l’anada de Vallecas, que no va poder rematar la victòria. FC Barcelona 1 - 0 Rayo BARCELONA: Szczesny (8); Fort (5), Cubarsí (7), Iñigo (8), Balde (7); Gavi (5), De Jong (6), Pedri (8); Lamine Yamal (5), Lewandowski (6), Raphinha (7). Tècnic: Hansi Flick (6). Canvis: Koundé (6) per Fort (m. 66); Olmo per Gavi (m. 66); Eric (s. q.) per Cubarsí (m. 81); Ferran (s. q.) per Lewandowski (m. 81); Casadó (s. q.) per De Jong (m. 88). RAYO: Batalla (7); Andrei (8), Lejeune (6), Mumin (6), Chavarría (7); De Frutos (7), Pedro Díaz (5), Pathé Ciss (6), Álvaro (8), Isi Palazón (8), Nteka (5). Tècnic: Iñigo Pérez (7). Canvis: Gumbau (6) per Díaz (m. 61); Embarba (5) per Nteka (m. 61); Trejo per Isi (m. 74); Valentín per Ciss (m. 74); Guardiola (s. q.) per Álvaro (m. 87) . GOLS: 1-0 (m. 28), Lewandowski, de penal. ÀRBITRE: Melero López (6), andalús. TARGETES: Pathé Ciss, Andrei, Gavi, Embarba, Ferran. ESTADI: Lluís Companys. ESPECTADORS: 45.296.

Pedri guia el Barça al lideratge

Un penal transformat per Lewandowski desplaça el Madrid del primer lloc. El Rayo va estendre l’angoixa

en els últims minuts i va exigir la millor versió de Szczesny i Iñigo, també fonamentals en el triomf.

El més llegit