L’autèntic Florentino

Mirin, el primer que hauríem de fer (tots) és posar-nos en situació. No parlem, de moment, dels fets, dels àrbitres, de la no-expulsió de Romero, ni tan sols de l’horrible partit que va fer el Reial Madrid al camp de l’Espanyol, que va estar impecable. Parlem d’una cosa més important. Mirem el ser superior. Pensem que per a Florentino Pérez tot això sona a xinès, a japonès, a rus. Pensem que es tracta d’una de les 10 persones més poderoses d’Espanya. Pensem que tot el que vol i decideix Florentino passa. Estem davant algú que pretén escalar (i ho està aconseguint) el pedestal de Santiago Bernabéu. El president blanc és capaç d’enfrontar-se a tot el món i a tots els estaments amb tal que els seus desitjos siguin ordres. No només té poder, amb el PSOE o el PP, és igual, sinó que ho demostra. En farda. Cert, l’estan guanyant els veïns del Bernabéu, sí, però ell continua amb les seves croades en solitari i, sobretot, fins ara ha utilitzat, amb mestria la força de Reial Madrid TV per humiliar, maltractar i vilipendiar el col·lectiu arbitral. Res és casual en Florentino, la cara oposada a la improvisació permanent, al "pit i collons" de Laporta. Pérez mai dona la cara. Si acorrala Rafael Louzán, a l’Aràbia Saudita, ho fa en un racó del saló d’un hotel. Si maltracta els àrbitres, ho fa a través de Reial Madrid TV i els seus insospitats tertulians. Però sembla ser que Florentino creu que a arribat el moment d’elevar l’aposta fins a límits insospitats. El Reial Madrid, líder de LaLiga i afavorit, de moment, amb 10 penals a favor i zero en contra (balanç històric, tenint tots els àrbitres en contra), comença a veure perillar el seu domini galàctic. Florentino pensa que és l’hora de treure’s la màscara. I no és casualitat que la carta que destrossa el col·lectiu arbitral es produeixi després d’una derrota futbolística com aquesta, de posar en perill el liderat de LaLiga, a les portes d’un Reial Madrid-Atlètic, prop d’una més que perillosa eliminatòria de Champions amb el City i, ¡quina casualitat!, a 24 hores que, potser, Rafael Louzán, tan madridista com Javier Tebas, sigui acomiadat de la federació.

El més llegit