L’ensopegada que no fa mal a un Barça que ja havia fet la feina

La visita de l’Atalanta va generar la segona pitjor entrada de la temporada: 42.728 persones, unes tres mil d’elles procedents de Bèrgam. La pitjor assistència del curs és la registrada contra el Leganés al desembre (39.523). L’aficionat vol emocions fortes i ahir eren al televisor i la ràdio per la sort dels altres. L’ensopegada no faria mal. El destí del Barça no variava tant si era primer com segon. Ni tampoc si queia al tercer o quart lloc. No coneixeria el seu pròxim rival amb certesa. Ja sabia qui eren els quatre que li podien tocar. GOL DEL TRIDENT. L’al·licient més gran és veure jugar el Barça, pressionat a la primera meitat, alliberat després del descans. Hansi Flick va destapar la defensa rival amb les seves correccions i al minut i escaig va marcar Lamine Yamal. L’extrem es va descarregar, potser dolgut al comprovar que els seus companys de davantera li doblaven els gols: tres de seus i sis de Lewandowski i Raphinha. El gol de Lamine Yamal va ser un gol del trident. De tots tres. Construït a partir d’una passada de Balde a Lewandowski que es va oferir a rebre en curt la pilota, sabent que Raphinha correria a l’espai. I tant que va córrer. Alhora corria Lamine Yamal per l’altre extrem. Raphinha li va enviar la pilota sense controlar-la, perquè el juvenil culminés la jugada. Ho va fer amb suspens. Va driblar el meta Carnesecchi i va forcejar amb Kolasinac en l’esforç final davant la porteria buida per obrir el marcador. L’ambició pel gol es va acabar imposant. EL CERVELL DE JONG. Frenkie va jugar de migcampista únic. Un lloc de responsabilitat perquè l’encarregat d’ocupar aquesta posició té com a missió fer jugar els altres. No li correspon pensar en si mateix ni en el seu joc individual, sinó en el col·lectiu. Era la segona vegada que De Jong exercia de líder, després del dia del Betis. Va funcionar fa dues setmanes, però ahir no. De Jong no mira lluny, no tant com Casadó. El seu afany per arrossegar la pilota li permetia, a tot estirar, superar la seva parella però no li arribava per mirar més enllà del company més pròxim, de manera que no veia ni un desmarcatge dels tres davanters. Les irrupcions ofensives van néixer de les conduccions de Balde, més ràpid i més vertical. UN ATALANTA SENSE XARXA. Els tres defenses que deixa Gasperini enrere van jugar sense xarxa. A pèl. No va canviar malgrat que s’enfrontava a un Barça amb tres puntes. Tres per tres: Djimisti amb Raphinha, Lewandowski amb Hien i Lamine Yamal controlat per Kolasinac. Els carrilers (Bellanova i Zappacosta) s’ocupaven de la pujada dels laterals blaugranes (Balde i Kounde). La mobilitat de Raphinha seria ser una de les claus perquè la seva parella no es podia moure de la zona i ajudava els centrecampistes a donar una opció de passada extra molt valuosa per la inferioritat numèrica en aquesta zona del camp. L’Atalanta també va exigir risc al Barça. Va deixar De Ketalaere i Retegui en punta perquè es juguessin l’un contra un amb Araujo i Eric. CANVIS DE POSAR I TREURE. A Fermín no li va servir de res marcar dos gols i donar dues assistències per mantenir-se en l’alineació. De mèrits en va fer, pensava, i per això va passejar capcot per la gespa de Montjuïc. Va perdre el lloc (i Casadó també) per la tornada de Gavi i Pedri. Cubarsí va cedir el seu per al descansat Araujo i Ferran va tornar a la butaca de la banqueta que va ocupar Lewandowski. Fermín va entrar després, amb Ferran i Cubarsí. No es va estalviar res. De la seva primera internada en va néixer el córner que va rematar amb el cap Araujo, sol al segon pal. Un error greu de l’Atalanta, per més que Kounde i Cubarsí protegissin l’uruguaià exercint de pantalla. Cap jugador italià va mirar de anar a buscar la pilota i entorpir una mica el còmode cop de cap que commemorava la renovació del contracte. SZCZESNY, A MIG CAMÍ. Anunciat com a titular gairebé definitivament per Flick, Szczesny va deixar de ser el talismà que era darrere de les victòries del 2025, un dels arguments que va esgrimir el tècnic per defensar la seva tria. Amb Szczesny no es va perdre, però es va deixar de guanyar. El meta polonès va encaixar tres gols, el primer anul·lat. Ja són 20 els gols contra el Barça que l’eficaç defensa tecnològic anomenat VAR ha deixat sense efecte. Szczesny va fer tres parades i no va aconseguir mantenir la porteria a zero. Ha rebut 8 gols en els 6 partits que ha sigut titular. Tampoc mereix ser assenyalat com a culpable únic. Podia haver sigut la xarxa protectora de l’equip que, per un dia, no va arribar a la inassumible marca de marcar tres gols per partit.

L’ensopegada que no fa mal a un Barça que ja havia fet la feina

L’Atalanta va generar la segona pitjor entrada després del Leganés. A Montjuïc no hi havia gaire en joc. Les angoixes i les pors eren en altres estadis.

El més llegit