Getafe recorda el drama de la Lliga

La tornada de la Lliga se li va entravessar al Barça. Les quatre victòries de l’any es van acabar amb la represa del campionat. L’equip va disfrutar a la Copa i encara més a l’Aràbia, però la tornada a Getafe augurava un disgust. Així va ser. RACISME A GETAFE. Flick va conèixer José Bordalás. Va conèixer Getafe. Una altra experiència de la qual aprendre ell també, com acostuma a dir als seus futbolistes. Un penal d’Uche a Koundé ni tan sols revisat pel VAR; un final crispat amb enfrontaments, provocacions, agressions, pèrdues de temps, crits i protestes des de la banqueta blava... El Getafe va arrossegar el Barça al seu territori. La novetat de la nit va ser l’activació del protocol de racisme. González Fuertes va creuar els braços abans de reprendre el joc perquè la seguretat de l’estadi prengués mesures. Se suposava que la víctima era Alejandro Balde, ja que va acudir a l’àrbitre al final de la primera meitat. "He rebut insults racistes i ho havia de dir, això no pot continuar passant", va denunciar Balde. NOU PARTITS ENCAIXANT. Si hi ha una cosa que el Barça no aconsegueix corregir és el tancament de la porteria. A Getafe va marcar, per fi. I també va encaixar. El novè partit seguit a la Lliga. Des que va arrasar al Bernabéu (0-4) el 26 d’octubre, Peña ha rebut gols en totes les jornades. D’aquests nou partits amb prou feines en va guanyar dos, a l’Espanyol i al Mallorca. Només 9 punts obtinguts dels últims 27. La davallada s’ha transmès a la classificació. El Barça, líder amb 6 punts d’avantatge, és tercer, 5 per darrere de l’Atlètic. EL GOLEJADOR KOUNDÉ. Cinc anys sense marcar cap gol a Getafe es van interrompre ben aviat. Amb Lewandowski convertit en el sac dels cops en què Duarte i Alderete es van escalfar, va aparèixer Jules Koundé per colar-se com a davanter centre. Al defensa li donen les forces per desdoblar-se des del lateral i convertir-se en un rematador de segona línia. Acudia a Getafe en ratxa pels dos gols (un d’anul·lat) al Betis. Al Coliseum es va atrevir a més i va tancar una etapa de sequera a l’estepa madrilenya. RESPECTE A LES JERARQUIES. Ni Szczesny ni Olmo. Flick té el seu equip A i no l’altera per la dimensió dels noms. Aplica la meritocràcia en la seva màxima expressió. No hi ha cap titularitat regalada dins ni discutida fora. Flick tampoc és un devot de les rotacions amb el calendari a la mà. L’excés de Pamplona, on va operar cinc canvis en l’onze titular i va costar la primera derrota amb una golejada (4-1), no l’ha repetit menys en les dues eliminatòries de Copa. Ni Szczesny va jugar a la Lliga malgrat els seus bons partits a la Copa i la Supercopa ni Olmo va recuperar la titularitat per decret després de ser reinscrit a LaLiga. L’ANY CUBARSÍ. Va aparèixer el 18 de gener del 2024 per anar a Salamanca. El típic partit de Copa perquè els joves del filial puguin ser observats en un nivell superior. Després de 12 convocatòries, Xavi va donar l’oportunitat a Pau Cubarsí. Tenia 16 anys. Cubarsí va jugar i es va quedar. Xavi no el va treure de l’equip perquè se sentir segur d’aquest xaval. Va disputar 24 dels 25 partits. La seva vida no ha canviat amb Flick. Les lesions d’Araujo i Christensen no li han complicat la vida, tampoc la tornada d’Eric. Va complir un any a Getafe, en una nit freda com l’habitant de Salamanca, amb els 30 partits disputats de la temporada. Insubstituïble. Com Koundé i Pedri.

Getafe recorda el drama de la Lliga

Les quatre victòries de l’any van acabar quan el Barça va tornar al campionat. La sagnia de punts no cessa: era d’esperar a la plaça més esquerpa per als blaugranes.

El més llegit