Laporta, investigat per diverses estafes milionàries

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, tindrà una agenda molt ocupada en els pròxims mesos acudint als jutjats. La seva vinculació amb la societat CSSB Limited, establerta a Hong Kong i representada legalment per Joan Oliver, exdirector general del Barça sota el primer mandat de Laporta, ha provocat que la justícia estigui indagant per diverses operacions similars de captació d’inversors als quals es prometia una rendibilitat anual alta, d’entre el 6% o 7%. De moment Laporta té dos procediments judicials oberts en els quals està acusat d’un delicte d’estafa, però podria acabar investigat en un tercer si prospera la querella presentada per tres germans contra ell per apoderar-se de 200.000 euros i 50.000 dòlars que està al Jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona. A més, va declarar fa mig any com a testimoni en una altra causa contra Oliver per una inversió de 100.000 euros que va fer el tennista Albert Ramos a CSSB. Redactat en anglès Dilluns vinent, Laporta està citat a declarar com a investigat en una presumpta estafa de 4,7 milions d’euros comesa entre el 2016 i el 2018 a una família que va aconseguir un premi de 34 milions d’euros en la loteria Primitiva. Segons consta en la querella, que va contra Laporta, Oliver i cinc persones més, la família va decidir comprar un vehicle d’alta gamma, un Lamborghini, en un concessionari de Sant Cugat. Una vegada allà, van parlar amb el comercial que els va atendre sobre la millor manera d’invertir els diners i aquest els va recomanar a la seva llavors parella, que era una assessora vinculada a Bankinter. Els dos també estan citats a declarar com a investigats dilluns. La querella, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala que l’assessora els va oferir posar 2.400.000 euros en la societat CSSB Limited per un període de tres anys al 6% d’interès anual. L’acord es va formalitzar l’1 de novembre del 2017 subscrit per Oliver i, segons els representants legals de la família afectada, el contracte està "redactat en anglès i sense firma llegible per part de la prestatària, conté clàusules en perjudici del meu mandant, com una submissió arbitral a les lleis de Hong Kong". Entre el 2016 i el 2018, diversos membres de la família van firmar cinc contractes diferents de préstec amb CSSB Limited i amb Core Store, una altra societat vinculada a Oliver i Laporta. Van invertir 4,7 milions i haurien d’haver guanyat 792.000 euros, però únicament en van rebre 84.000 i tampoc se’ls va tornar la quantitat aportada. La família afectada assegura que els seus contractes van comptar amb l’assessorament de Laporta, que va actuar en nom de CSSB Limited, però alhora hauria exercit d’advocat dels querellants "garantint així la solvència de la inversió". A més, remarquen que van acudir convidats a la llotja del Camp Nou en diverses ocasions. L’acusació destaca que Oliver i Laporta són "els cervells de les operacions" per captar inversors i "aportaven una sensació de solvència personal": Oliver, pel seu càrrec de director a TV3 i Laporta, per presidir el Barça. "Figura clau de l’engany" La querella remarca que Joan Oliver "actuava com a testaferro de l’altre querellat Joan Laporta Estruch" com a administrador de Core Store i de CSSB a Espanya. També afegeix que l’actual president del Barça es presentava davant la família afectada "com una persona de gran solvència i com el seu assessor jurídic" i des del seu despatx professional es van emportar d’altres els seus assumptes jurídics. "Laporta era una figura essencial en l’engany ordit, ja que donava a les inversions unes aparences d’indubtable rendibilitat que, a la fi, van resultar totalment falses", indica la querella. Al principi aquest cas es va arxivar, però l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-lo i per això Laporta ha d’acudir a declarar com a investigat dilluns vinent a primera hora als jutjats de Barcelona. Tanmateix, representants del president del Barça haurien negociat amb els afectats per tancar els procediments oberts. Ahir, fonts judicials van explicar a aquest diari que no s’havia arribat a cap acord. Compra d’un club xinès L’altre cas en el qual tant Laporta com Oliver estan investigats, a més de l’assessora bancària de Bankinter, se segueix al Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona. Es tracta d’una querella presentada per un inversor, defensat per l’advocat José Oriola, que el 2016 va entregar 50.000 euros a CSSB Limited amb la promesa d’una rendibilitat anual del 6% i "la possibilitat de recuperar la inversió i fins i tot rescatar el producte en un termini curt de temps". En concret, s’invertia en un "projecte que era un xollo", segons la querella, com era la compra d’un club de futbol xinès de categoria inferior, el Beijing Institute of Technology, que s’havia de nodrid d’una acadèmia de futbol com la del Barça. A més, es volia aconseguir beneficis amb la venda d’aquests futbolistes. Per captar inversors, CSSB Limited mostrava una publicitat de tot el projecte que feia referència al model de negoci que Laporta i alguns col·laboradors, com el mateix Oliver, Xavier Sala i Martín o Rafa Yuste, van impulsar en el Barça i que havien reproduït en el CF Reus, un club que acabaria desapareixent per la mala gestió. El querellant va rebre un certificat que l’acreditava com a propietari de 1.000 accions de la companyia, al preu de 50 dòlars per participació, però no se li van tornar els diners ni va rebre rendiments financers. La firma de Laporta apareix en alguns documents de les transaccions del préstec com a assessor de CSSB Limited, segons s’indica en la querella. Hi ha dues querelles més que impliquen la firma CSSB. Una d’aquestes, que se segueix al Jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona, apunta a aquesta societat i Core Store, també vinculada a Laporta. Tres germans van invertir 200.000 euros i 50.000 dòlars en aquestes firmes a canvi d’alts beneficis, tot i que, com en els casos anteriors, no van rebre els diners promesos. Després d’un acord extrajudicial el 2023, el procediment es va tancar però ara les dues querellants han tornat a presentar acusació contra Laporta, Oliver i l’assessora bancària a l’assegurar que presumptament no s’ha complert aquest pacte. El 2016 l’assessora acusada va informar dues germanes d’"un producte d’inversió" amb un percentatge de rendibilitat anual del 6% i la possibilitat de recuperar l’aportat, a més de "rescatar el producte en un termini curt de temps". L’assessora els va explicar que hi havia "multitud de gent interessada en el producte" però que per "la seva relació d’amistat i confiança" els oferia "una opció preferent d’entrar en l’esmentada inversió", a més d’afirmar que "era un producte que l’hi treurien de les mans". Per donar "garantia de l’èxit de la inversió" els va explicar les persones que estaven implicades en el projecte, com Laporta –"amb el qual mantenia una relació d’amistat"–, Yuste i Oliver. L’assessora els va comentar que hi havia dos projectes en què es podia invertir: la creació de la Masia a la Xina com a llançadora en l’intercanvi de jugadors entre el Club de Futbol Reus Deportiu i un club xinès (Beijing Institute of Technology –BIT FC–) i la promoció i èxit de l’ascens del Reus de categoria. Hisenda busca 6 milions El Jutjat d’Instrucció 28 de Barcelona també té una investigació oberta per presumpta estafa contra Oliver per la inversió de 100.000 euros que va fer el tennista Albert Ramos en CSSB Limited a un benefici del 6%. L’esportista va rebre els primers pagaments fins al 2017, per la qual cosa va acusar el màxim representant de la societat. Laporta va acudir a declarar com a testimoni fa uns mesos i es va desvincular de CSSB Limited. Juntament amb tot aquest procediment judicial, Hisenda fa un any que investiga les transaccions de les societats CSSB Limited i Core Store amb la Xina per determinar si hi ha frau fiscal. Els inspectors de l’Agència Tributària han examinat nombrosa documentació i fins ara han trobat fins a 6 milions en unes operacions que podrien ser presumptament fraudulentes.

Laporta, investigat per diverses estafes milionàries

El president del Barça s’enfronta als jutjats a tres querelles per presumptament apropiar-se d’uns cinc milions d’euros.

El més llegit