Laporta, dimissió o vot de censura

Fa uns dies, el moviment Som un clam es va avançar amb la petició de dimissió de Joan Laporta i la seva junta directiva. Ahir tota l’oposició, formada per 10 plataformes i grups de socis, es va unir en un comunicat per reclamar el mateix. Demanen que el president i la seva junta s’apartin del govern del FC Barcelona després de la fallida inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, l’últim dels molts exemples de "negligència" en la gestió que, segons el seu parer, "han fet malbé la imatge i la reputació del club". L’amenaça d’un vot de censura es posa per primera vegada sobre la taula en cas de no produir-se una dimissió en què ningú confia. "Apel·lem a l’esperit del lema que van utilitzar per guanyar les últimes eleccions Estimem el Barça. Si aquesta expressió era/és real i va més enllà de les paraules, comprendran que han de fer un pas al costat", assenyalen els promotors. El manifest s’estructura en tres punts. En el primer, s’explicita la necessitat de la dimissió. "Han de dimitir per deixar pas a una nova etapa amb noves maneres de fer i gestionar i amb persones que tinguin aquelles energies primeres tan necessàries per donar vida i vigor a una entitat necessitada de canvi i gestió professional. Per tant, els demanem, en primer terme, que dimiteixin de forma immediata". Una qüestió de confiança En el segon punt anticipen la més que probable negativa de la junta directiva a dimitir, per la qual cosa insten els seus membres almenys a "escoltar els socis i sòcies". Indiquen que "es poden sotmetre a una qüestió de confiança vinculant, havent-hi mecanismes estatutaris per articular-la". Finalment, els signants indiquen que "la no-reacció a les nostres propostes/peticions públiques anteriors, ens fa que no descartem un últim escenari, que és l’activació d’un vot de censura, única eina que tenim els socis i sòcies, opció que implica un important esforç i desgast tant pels seus impulsors com pel mateix club". I conclouen amb una frase que no sembla només dirigida a Laporta, sinó a la mobilització dels socis mandrosos o desmotivats: "Ara és el moment de demostrar el veritable barcelonisme". El manifest està subscrit també pel grup Sí al Futur de Víctor Font, que la passada setmana va emetre un text d’inquietud i preocupació però sense arribar a reclamar la marxa de Laporta. També firmen el text grups de socis actius com Compromissaris del FC Barcelona, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, Seguiment FCB, Suma Barça, Som un Clam, Transparència Blaugrana i Un Crit Valent. S’hi afegeix La Resistència del Palau, que va demanar sense èxit una mocadorada abans del Barça-Joventut d’ahir per la gestió del cas Heurtel. Només falta, dels opositors coneguts, el financer Marc Ciria, que no ha volgut unir-se a la unitat d’acció. Llista d’irregularitats En el text es denuncien una sèrie d’irregularitats en la gestió de Laporta, algunes de ja remarcades per aquests grups en el passat recent. Com ignorar l’auditor en l’aprovació dels comptes 2023-24, per evitar reconèixer pèrdues; la comissió a Darren Dein, per la suposada intermediació amb Nike; el rocambolesc intent de fitxatge de Thomas Heurtel; el conflicte amb la Grada d’Animació o la cessió dels drets de les llotges VIP del nou Camp Nou durant 20 anys "a empreses de països amb els quals la junta va prometre que mai farien tractes". "A més dels incompliments flagrants electorals –s’indica en la nota–, els casos de negligència es multipliquen i la crisi social és bastant evident. Només volem assenyalar –s’afegeix– que viure al límit de forma constant provoca que un dia la moneda no caigui del costat que vols, causant un perjudici material, econòmic i social irreparable i un punt, segurament, de no retorn. En tot cas, la imatge i reputació del club s’ha danyat de manera greu des de fa temps". El silenci de Laporta Laporta, de moment, calla. No ha fet ni un sol comentari públic des que va esclatar el caos de les no inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor, absents dissabte ja en el partit de Copa de Barbastre. Queda a l’espera d’una ajuda del CSD en forma d’admissió dels dos jugadors de forma cautelar. Però va ser precisament l’amenaça d’una moció de censura a finals del 2020 la que va provocar la dimissió de Josep Maria Bartomeu, l’octubre del 2020, assetjat com estava llavors per l’escàndol del Barçagate, el vergonyós 2-8 del Bayern a Lisboa i el burofax de Messi. Aquells mesos, la mateixa oposició que ara protesta contra Laporta es va unir per pilotar una moció de censura que no es va arribar a produir perquè Bartomeu va plegar abans, iniciant-se el procés electoral que va catapultar a l’actual president a la llotja del Camp Nou per segona vegada. Ara, quan està a punt de complir el quart any del seu mandat, el president surt a un escenari similar. Ja va sobreviure a una moció de censura el juliol del 2008, impulsada per Oriol Giralt, quan el 60% dels socis van reprovar la seva gestió, però va resistir perquè els estatuts fixaven que es necessiten dos terços, o sigui, el 66% dels sufragis.

Laporta, dimissió o vot de censura

Tota l’oposició, formada per 10 plataformes de socis, s’ha unit per demanar al president i la seva junta que s’aparti de la gestió del club després de l’escàndol de la no-inscripció d’Olmo i Pau Víctor. De no fer-ho, amenaça de forçar les urnes.

«S’ha de deixar pas a noves maneres de gestionar», diu un manifest

El més llegit