El Madrid es regala un festival de gols per Nadal

El Madrid va fer un passadís de comiat a Jesús Navas i el Sevilla va correspondre fent el passadís als jugadors blancs. Abans del partit, per la Intercontinental, però sobretot durant, que no es digui, perquè l’equip blanc es donés un bon homenatge per Nadal. Sense el sancionat Vinícius, ja al Brasil, l’equip d’Ancelotti va golejar amb facilitat al seu rival (4-2)i se’n va de vacances a un sol punt del lideratge que ostenta l’Atlètic. Va ser una de les victòries més fàcils d’aquesta temporada plena de vaivens. El Sevilla, lluny ara del pedigrí dels últims lustres, va concedir massa facilitats a un rival que, per cinquè partit consecutiu, va arribar als tres gols. Un partit també per a la reconstrucció emocional de Kylian Mbappé, que ara ja és el màxim anotador blanc de la temporada. Mbappé, Valverde, Rodrygo i Brahim van firmar una tarda molt plàcida per al Reial Madrid, només criticada per les dues badades defensives que van propiciar els gols d’Isaac i Lukébakio. Simples notes a peu de pàgina d’una victòria amb un resultat que fins i tot va quedar curt amb tot el que es va veure. L’estadi Santiago Bernabéu estava ple fins a la bandera malgrat que ja ha començat l’èxode nadalenc de Madrid. L’espectacle que els van brindar els seus, als quals no tornaran a veure en aquest estadi fins d’aquí un mes, va servir de bàlsam davant la frustració de l’atzar. Mantega desfeta El Sevilla es va presentar al Bernabéu espantat o desorganitzat, els dos pitjors defectes que un equip pot presentar de visita a Chamartín. En els dos primers gols, un jugador blanc va rematar sense oposició, amb temps de sobra per acomodar la pilota i pensar el xut. I fer això davant de jugadors de la qualitat de Mbappé i Valverde és un suïcidi. El doble pivot format per Agoumé i Lokonga era mantega desfeta. El Sevilla demanava a crits un tercer migcampista per combatre l’hemorràgia, però a García Pimienta no va acabar de semblar-li bona idea. Ni tan sols quan, a minut 34, Rodrygo va culminar una altra contra del Reial Madrid, de nou apareixent des de darrere, de nou rematant sense ningú al voltant. L’adeu de Navas Tot just va treure des del centre, el Sevilla va viure un episodi de sobtada lucidesa que li va permetre retallar distàncies. Una relaxació defensiva que no va agradar gens a Ancelotti però que no va implicar res: una hipotètica remuntada era del tot inviable. El Madrid no consentiria que la tarda s’espatllés, i Brahim, als vuit minuts de la segona part, es va encarregar de garantir-ho anotant el quart gol dels blancs. Quedaven 40 minuts per davant, però ja eren a títol d’inventari. Ho sabia el Madrid, ho sabia el Sevilla i ho sabia un Bernabéu que va brindar a Jesús Navas el seu últim aplaudiment, quan va sortir al camp. Es retira la llegenda sevillana exactament 20 anys després del seu primer partit al Bernabéu. Va tenir oportunitat de celebrar el seu últim gol, quan Lukébakio va batre Courtois en un contraatac per maquillar la derrota sevillista en un partit la història del qual ja estava més que escrita.

El Madrid es regala un festival de gols per Nadal

L’equip d’Ancelotti passa per sobre d’un inoperant Sevilla que no va presentar cap mena d’oposició en una tarda d’homenatges.

El més llegit