Un Espanyol gris es queda a mitges i segueix en descens

El duel de malalts entre l’Espanyol i el València va acabar amb tots dos equips a l’hospital. L’equip periquito i el valencià van firmar ahir taules (1-1) en una final per la permanència que manté els dos com estaven. El bloc de Baraja segueix cuer i el del Manolo antepenúltim, al caire de la frontera de la salvació que marquen l’Alabès i el Getafe. No va fer mèrits per a més el quadre blanc-i-blau, que va completar una pèssima segona part i va poder emportar-se una terrible rebolcada en el tram final. Era la cita ideal per sortir del descens, però l’Espanyol es va quedar a mitges al seu temple de Cornellà, on ha aconseguit 14 dels 15 punts que figuren al seu caseller. Més de 18.000 periquitos van acudir a l’RCDE Stadium a la recerca d’una alegria. No era un partit qualsevol. Últim i antepenúltim se citaven en un d’aquests duels que solen marcar temporadas. La dana va obligar a suspendre el xoc al novembre i els fiascos posteriors d’uns i d’altres dotaven el pols d’un dramatisme absolut. En el record també hi havia l’últim precedent entre els dos clubs, quan l’Espanyol va certificar el seu descens en la penúltima jornada de la temporada 2022-23 després d’un atracament a mà armada a Mestalla. Sense Pol Lozano, sancionat, Manolo va apostar per Justin Smith en el centre del camp, mentre que Cheddira i Puado van formar la parella d’atac, dos jugadors d’estils oposats que havien d’assumir la responsabilitat del gol, aquesta mancança que tant llasta el quadre blanc-i-blau. El tècnic gallec va apostar pel mateix llibret utilitzat en l’últim triomf contra el Celta, amb la velocitat i el joc directe com principals exponents per inquietar els valencians. Doble travesser El primer ensurt per a la grada el va donar Kumbulla, el millor defensa periquito. El central va quedar adolorit a l’espatlla després d’un salt amb Dani Gómez. Sergi Gómez va arribar a escalfar però l’albanès va continuar comandant la defensa, una bona notícia per encarar amb més convicció el desenvolupament d’un partit d’alta tensió. Segons abans del minut Jarque va arribar la primera oportunitat per a Puado, que va estavellar la pilota al travesser amb un cop amb l’esquerra. El capità periquito mai es va rendir, i va tornar a la càrrega amb un cop de cap en el seu segon intent. El tercer va ser encara més clamorós: va fallar sol davant el porter Dimitrievski poc després que el València topés també amb el travesser en una rematada de Diego López que va poder complicar moltíssim la vida als periquitos. El pols s’encaminava cap al descans quan la insistència del set periquito va trobar recompensa. El testarazo de Puado va causar el deliri a la grada i la consegüent celebració de Manolo. Encara caldria patir per arribar amb avantatge a l’intermedi, un fet que es va confirmar després d’una gran intervenció de Joan García davant Dani Gómez i amb la incertesa propiciada per un possible penal sobre Tárrega en què no va intervenir el VAR. Però a l’Espanyol mai va ser res fàcil. La desgràcia va aparèixer tot just començar la segona part. Diego López va posar les taules amb un xut ajustat i el panorama es va tornar a enfosquir, especialment després del gol anul·lat a Jofre segons després per un fora de joc mil·limètric de Cheddira. Nerviosisme blanc-i-blau Baraja i Manolo van moure la banqueta a la recerca de frescor per encarar un tram final de partit en el qual qualsevol error podia resultar fatal. Nerviós i sense idees, l’equip local a penes va inquietar un rival en un desenllaç que va gestionar molt millor un València. Els visitants van aprofitar els temors d’un Espanyol sense nord i van acariciar el triomf en un parell de gols anul·lats per fora de joc.

Un Espanyol gris es queda a mitges i segueix en descens

Puado va avançar el conjunt periquito en la seva quarta oportunitat, però Diego López va empatar. Els locals, de més a menys, van firmar una trista segona part.

El més llegit