El Reial Madrid es deixa el liderat al Vietnam de Vallecas

El Reial Madrid va acudir a Vallecas a jugar-se el liderat perquè d’allà podia sortir enfilat a dalt de tot, però sabia de la dificultat de l’empresa. I 90 minuts i sis gols després, l’empat final va ser llargament celebrat per la parròquia vallecana, no pel seu entrenador. El dia que Bellingham va conèixer el camp més anglès de la Lliga, el Rayo va malgastar dos gols de renda i la defensa del Reial Madrid va hipotecar una remuntada heroica que no va servir de res. Perquè Vallecas és el Vietnam. Un camp en el qual plouen les bombes sobre les àrees, en el que les trinxeres disten un pas i és impossible fer ample. Ancelotti va apostar per un onze amb Tchouaméni a l’eix de la defensa, sense Vinícius ni Mbappé a la gespa, i entregant la batuta a Bellingham i Modric, a més d’alinear un atac amb gana amb Arda, Brahim i Rodrygo. El xoc va arrencar amb una jugada simptomàtica. En la sacada de centre, Arda Güler va disparar directament a la porteria de Batalla, potser un avís de les intencions dels del Bernabéu en un camp tan estret. Però en la primera aparició rayista en l’àrea de Courtois, als tres minuts, De Frutos va penjar la pilota al fons del passadís, on va aparèixer només Unai López per cabotejar a la xarxa el centre sense aixecar els peus del terra. Un gol en el qual la defensa madridista va quedar retratada. L’error tenia nom i cognom: Aurelien Tchouaméni, que va marcar el mateix home que vigilava Rüdiger, i que va obligar Lucas a bascular i deixar la seva esquena desprotegida. El Madrid tenia la pilota, però estava descol·locat, incòmode, dubitatiu. Fins i tot Rüdiger ha perdut la seva fiabilitat, potser per la inestabilitat de les seves parelles de ball en la defensa. La fragilitat defensiva blanca era alarmant. I en atac no van donar senyals de vida fins que Arda va rematar creuat passada la mitja hora. Rodrygo semblava despertar quan un altre córner local va tornar a ser enviat per Isi al segon pal, on van aparèixer els centrals rayistas (tots dos per sobre de l’1,90). La zona la defensaven Arda Güler, Lucas i Fran García. Rüdiger i Tchouaméni se’n desentenien des del primer pal. I Mumim va rematar sol, una altra vegada amb els dos peus a terra, per marcar el segon. Una altra fallada de marca obscena d’aquest Reial Madrid mandrós. Ancelotti mirava meditabund a la banqueta buscant una solució quan a la següent jugada Valverde es va treure un cacau des de 30 metres que Batalla va saludar al veure’l passar. Gran xut mal defensat. Esbufegava alleujat l’italià i es desesperava Iñigo per la badada al no tapar l’uruguaià. Cosa que es va repetir sis minuts després, quan un centre tebi de Rodrygo va anar matinat per Bellingham, que va cabotejar a la xarxa anotant el seu sisè gol consecutiu en Lliga. El Rayo malgastava dos gols de renda davant un rival tan consistent a dalt com vulnerable darrere. Divertit primer temps que confirmava que no hi ha àrees tan divertides com les de Vallecas. Els dos xuts del Rayo van acabar en gol. I dels tres del Madrid, dos van anar al fons la xarxa. La targeta a Vinícius Sobreviure al primer temps va revitalitzar el Madrid, que va sortir molt més motivat a la segona part. I als 53 minuts un xut de Rodrygo des de fora de l’àrea va tocar a Ratiu i es va enverinar per acabar a la xarxa d’un Batalla intranscendent. Remuntaven els blancs i el brasiler tornava a marcar tres mesos després. Un Rodrygo que també deixava clar que el seu perfil preferit és l’esquerra, com li passa a Vinícius... I a Mbappé. Molts donaven per mort al Rayo, però deu minuts després, un xut llunyà de Lejeune el va reblar a la xarxa Isi, que no van seguir Rüdiger ni Tchouaméni. La defensa de paper del Madrid hipotecava els d’Ancelotti davant un Rayo a qui mai li falta fe. Sis gols amb mitja hora per davant a Vallecas... Que és Vietnam. Va sortir Vinícius, que a més d’una bronca descomunal dels rayistas, es va emportar una d’aquestes grogues molt brasileres que li permetrà anar-se’n de vacances de Nadal des de Doha dimecres vinent. També va trepitjar la gespa Endrick, a qui Ancelotti no acaba de creure’s futbolísticament, que no va deixar cap detall. El Reial Madrid va acabar el partit amb el cap més posat a Doha, on li espera el Pachuca mexicà dimecres vinent, que va rematar aquesta trobada vertiginosa i inflamable carregada de mines. Vallecas mai decep. Rayo Vallecano 3 - 3 Reial Madrid RAYO VALLECANO: Batalla; Ratiu, Lejeune, Mumin, Chavarría; De Fruits (Balliu, m. 66), Ciss (O. Valentín, m. 60), Unai López (Pedro Díaz, m. 66), Embarba (Álvaro García, m. 54); Isi Palazón i Nteka (Sergio Camello, m. 60). REIAL MADRID: Courtois; Lucas Vázquez (Endrick, m. 79), Tchouaméni, Rüdiger, F. García; Fede Valverde, Modric (Camavinga, m. 72); Güler (Ceballos, m. 79), Bellingham, Brahim (Vinicius, m. 63); i Rodrigo. GOLS: 1-0 (m. 4), Unai López; 2-0 (m. 36), Mumin; 2-1 (m. 39), F. Valverde; 2-2 (m. 45), Bellingham; 2-3 (m. 56), Rodrygo; 3-3 (m. 64), Isi Palazón. ÀRBITRE: Martínez Munuera. T. GROGUES: Batalla, Nteka, Isi Palazón, Modric, Vinicius i Sergio Camello. ESTADI: Vallecas

El Reial Madrid es deixa el liderat al Vietnam de Vallecas

Els de Vallecas es van posar dos gols per davant i després va remuntar l’equip d’Ancelotti amb gols de Valverde, Bellingham i Rodrygo. Isi Palazón va acabar segellant un empat vertiginós.

El més llegit