Kevin Punter: "Molta gent no s’adona del que he passat per ser aquí"

La seva adaptació al Barça ha sigut immediata des que va arribar al club l’estiu passat. Declarat millor jugador d’octubre a l’Eurolliga, Kevin Punter juga igual que posa davant la càmera d’EL PERIÓDICO, amb summa serietat. En la conversa s’obre i riu. L’excusa és el Barça-Madrid de demà en competició continental (20.45 hores). No cal explicar-li gaire cosa sobre la històrica rivalitat. Quan jugava al Partizan va tenir un dur enfrontament amb Sergi Llull en la final de l’Eurolliga del 2023, amb baralla i sancions incloses. Diria que ho és en la mesura que és important per al club i l’afició. Estic agraït de poder participar en un partit així. Però no hi ha res més. El passat és el passat. No, no cal. Sento que és fàcil adaptar-se quan estàs envoltat de bons jugadors. Puc anotar de moltes maneres i els meus companys m’ajuden a ser jo mateix. M’han fet la vida molt més fàcil. Deixo que la gent digui el que vulgui dir. Jo només faig la meva part. Miro d’oferir la millor versió de mi mateix, això és tot. Crec que és molt possible. Per exemple, aquest equip comparat amb l’Olimpia Milano que va arribar a la final four de l’Eurolliga... No vull dir que és igual, però tenim les mateixes peces. Crec que tenim bones possibilitats d’aconseguir alguna cosa realment especial. Ho aprecio tot. No m’agrada comparar entrenadors. Cada un té el seu estil, la seva manera de fer les coses. Ho respecto i espero així disfrutar del bàsquet. No tinc cap explicació per a això. No ho sé. Ja veurem què passa. A Kobe Bryant. Vaig créixer mirant-lo per televisió en tot moment. A part del meu pare, que també va ser jugador. Però Kobe, sobretot. La seva mort va ser una notícia terrible. Li dic una cosa: cadascun dels camins que vaig prendre, vaig experimentar una cosa totalment diferent que em va formar i em va canviar. Em resultaria molt difícil escollir un país o un equip específic. Cada pas va ser útil. Estar al Lavrio [el seu primer equip europeu, a Grècia], no ser acceptat, anar a Polònia, enmig del no-res, i després anar a Atenes i començar a entendre el que és Europa, disputar l’Eurolliga, guanyar algun campionat, després fitxar per un equip i jugar poc, rescabalar-me en un altre lloc... He hagut de passar per moltes coses. Hi ha hagut molta adversitat pel camí i m’ha polit fins a ser qui soc avui. Vaig descobrir molt de mi mateix, en particular en aquells moments en què no estava gaire segur del meu futur en el bàsquet. Al principi de la meva carrera no tenia altra cosa al cap. Només treballar i treballar per millorar i mirar de no perdre la fe, i perseguir els meus objectius. Amb el meu agent ens vam plantegem un pla de cinc anys: vaig haver de sacrificar-me molt, pel que fa a diversió, vacances, temps lliure. Però el pla ha funcionat. Molta gent no s’adona del que he passat per arribar aquí. Vaig haver d’aprendre a entendre sobre la política del bàsquet a l’NBA, entendre que pots tenir una vida fantàstica i una gran carrera jugant a Europa. No ho vaig entendre al principi d’arribar aquí. I molts joves jugadors universitaris no ho entenen. Vaig canviar la meva perspectiva observant jugadors que van venir abans. Fixa’t: quan estava al Lavrio, anava a Atenes a veure al Panathinaikos i jugadors com Mike James, Nick Calathes, James Gist... Els veia moure’s i jugar i va canviar la meva perspectiva d’Europa. Pensava: ah, d’acord! No està tan malament, ¡ha, ha, ha! Ho he superat... ¡Crec! ¡Ha, ha, ha! Al principi de la meva carrera ho desitjava moltíssim. Però molt, ¿eh? I em feia enfadar que després de tants sacrificis i havent tingut tant èxit a Europa, no ho hagués aconseguit. No tenia sentit. Però ara estic en un moment de la meva vida que si arriba perfecte i, si no, doncs res. M’encanta Europa. He fet molts amics arreu del món, he conegut molta bona gent, així que estic molt tranquil. Quan tinc temps lliure, que no és gaire perquè hi ha molts partits, m’encanta fer un tomb per la ciutat. Pots anar caminant a tot arreu. És fantàstica, i el clima també ho és. M’agrada anar al cine, a comprar, a restaurants... No. Prefereixo verdures, molt peix, pasta... I evito les begudes carbonitzades. M’agrada l’aigua i el vi, ¡ha, ha, ha! Abans les odiava, però ara m’encanten... Ara acabaré aquesta entrevista, aniré a casa, menjaré alguna cosa i faré una migdiada de tres hores. Dormo molt, ¡ha, ha, ha.

El més llegit