Nadal tanca una carrera de somni

No va poder ser. Espanya va morir a la riba mirant d’evitar l’adeu de Rafa Nadal, que es va donar molt abans de l’esperat. Entre llàgrimes començava la jornada el tennista balear, superat per l’emoció del moment en un Martín Carpena entregat a la seva figura, i entre llàgrimes la va tancar en l’homenatge que l’organització li tenia preparat. El balear va ser el protagonista des de la primera hora del dia amb la notícia de la seva elecció per al primer partit de l’eliminatòria. El seu rival, Botic Van de Zandschulp, que ja havia avisat en el US Open contra Alcaraz del que era capaç. No va enganyar ningú. El neerlandès va imposar el seu ritme tallant a base de cops potents i efectius en la ràpida pista de Màlaga contra un Nadal que va admetre no haver pogut trobar el bon nivell que estava mostrant en els entrenaments. Va ser un doble 6-4 en contra per al de Manacor, que ho deixava tot en mans d’Alcaraz. Al murcià se li girava doble feina. Primer, en el segon partit d’individual contra Tallon Griekspoor, en el qual va complir sense titubejos. Tot seguit, en el doble juntament amb Marcel Granollers contra l’especialista Wesley Koolhof i, novament, Botic. Tot obert i amb la tensió pels núvols davant la possibilitat cada vegada més pròxima de saber que la vida professional de Rafa Nadal estava a prop d’acabar. El balear patia mossegant-se les ungles a la cantonada de la banqueta espanyola, mentre veia com als seus compatriotes se’ls escapava un primer set que va estar molt a prop. Va decidir el tie-break i va deixar Espanya al caire de l’abisme. Però ni Carlos ni Marcel estaven disposats a deixar que Nadal s’acomiadés amb aquest sabor tan amarg i després d’una restada miraculosa del català van aconseguir per fi el trencament desitjat en el tercer joc i van encendre la fúria espanyola a l’equip i a les grades. Però poc va durar l’alegria. Marcel Granollers va cedir el seu servei contra un Koolhof que va agafar els galons de la parella i imposant la seva destresa en la modalitat va portar al límit els espanyols. Primer Alcaraz i després Granollers van saber patir en els seus torns de servei per enviar, de nou, el desenllaç del set al tie-break. La sort va tornar a sortir creu per als espanyols, i va acabar amb totes les esperances i posar punt final a la carrera del millor esportista espanyol de tots els temps. La tarda ja havia començat emocionant, amb una ovació eixordadora d’un Palau dels Esports José María Martín Carpena ple fins a la bandera, que va arrencar fins i tot les llàgrimes a Nadal. No va venir a Màlaga a això, va venir a guanyar i, sobretot, a ajudar l’equip espanyol a sumar la setena Enciamera de la seva història. Així de clar ho va dir i així de clar ho va deixar tot just arrencar el seu últim partit. No va poder ser. "Les gràcies les he de donar jo, que és difícil fer-ho. Començaré pels que són aquí: el públic. Sincerament, han sigut 20 anys de carrera professional en què m’heu portat amunt en els moments bons, i en els dolents m’empenyíeu a continuar jugant. He pogut viure amb Espanya i amb tot el món, m’he sentit molt agraït de sentir el carinyo de tot el públic i en especial aquí, a Espanya". Així s’arrencava Nadal en l’homenatge amb què s’acomiadava de la seva carrera i que va arribar després de la derrota final en el dobles de Granollers i Alcaraz. "Vull continuar felicitant els Països Baixos i agrair tot l’equip espanyol que és aquí, que m’ha deixat jugar una altra vegada la Copa Davis, tot i que no ha sortit com tots volíem. He donat tot el que tenia i volia agrair-vos l’oportunitat. Volia recordar molts moments importants de la meva carrera. Els he viscut amb els que sou aquí i ha sigut un privilegi. Hem aconseguit moltes coses boniques i ara us toca a vosaltres continuar vivint-les, que estic segur que arribaran", va continuar Nadal, que, aquesta vegada sí, va aconseguir contenir l’emoció. "La realitat és que un mai vol arribar a aquest moment. No estic cansat de jugar a tennis, però el cos ja no vol jugar més i cal acceptar-ho. Em sento un superprivilegiat. He pogut fer del meu hobby la meva professió durant molt temps. I per això vull recordar també la meva família, el meu equip. Perquè heu sigut una part inoblidable de la meva vida durant tots aquests anys. Soc una persona que creu en la continuïtat, que vol seguir a prop de la gent que ha fet la meva vida millor. Això m’ha fet tenir una relació personal que va molt més enllà de la professional. Sense vosaltres això no hauria sigut possible. Ho dic de cor", va continuar el mite. Rafa Nadal, complimentat en el centre de la pista del Martín Carpena, va veure com David Ferrer, capità de l’equip de la Copa Davis, li expressava tot el que havia fet pel tennis. "Significa molt per a mi haver pogut acomiadar-me a Espanya. Estic més que feliç. I han sigut els meus rivals els que m’han empès a tenir una carrera tan llarga. Espero que la persona segueixi aquí molts anys". I Nadal va arribar al final.

Nadal tanca una carrera de somni

La icona de Manacor s’acomiada del tennis professional als 38 anys després que Espanya caigués eliminada contra els Països Baixos en el Martín Carpena de Màlaga (1-2). El gran campió no va poder dir adeu amb una última victòria en el seu últim partit.

El més llegit