‘Martinator’, el nen que només volia guanyar MotoGP

Estem, sí, davant un noi molt original. Estem, sí, davant un pilot portentós a qui molt poca gent li ha atorgat, li ha donat, l’ha defensat com l’enorme pilot que és. Estem, per descomptat –si no no hauria arribat a ser campió del món de la màxima categoria, privilegi que ni tan sols han aconseguit pilots mítics com, per exemple, l’inigualable Randy Mamola, quatre vegades subcampió de 500cc, o el prodigiós i orfebre Dani Pedrosa–, davant un dels grans d’aquesta dècada. Estem davant un jove que ha patit molt, moltíssim, igual que la seva família, que s’ha sacrificat i arruïnat més d’una vegada per poder complir l’únic somni real, cert, veritable que tenia: ser campió del món de MotoGP. Jorge Martín Almoguera (Madrid, 29 de gener de 1998), Martinator per a tothom, es va proclamar ahir nou i flamant campió del món de MotoGP, títol que afegeix al de Moto3, que va aconseguir el 2018. Martín, de 26 anys, ha disputat 172 carreres, ha guanyat 18 grans premis, ha pujat al podi en 58 ocasions i ha aconseguit 41 pole positions. Martín, fill d’Ángel Martín i de Susana Almoguera, té un germà petit, Javier, que és el seu primer fan. "És un màquina; tot el que es proposa, ho acaba aconseguint", assenyala el nen. Jorge va tenir la seva primera moto (de joguina) als 6 anys i, de seguida, explica el seu pare, "va demanar-ne una de veritat, de les que fan soroll, de les que corren de debò". "Moltíssim sacrifici" Martín, que va arribar a posseir el rècord de velocitat punta amb una MotoGP a 363,3 quilòmetres per hora fins que l’hi van arrabassar el sud-africà Brad Binder i el català Pol Espargaró coronant la recta de Mugello a 366,1 kms/h, va començar a córrer de veritat el 2014, als 16 anys. I a partir de llavors tot va ser créixer i, per descomptat, hi va haver problemes econòmics que l’Ángel i laSusana van resoldre com van poder. "Bé, com van poder, no", assenyala Jorge, sinó "amb moltíssim sacrifici, massa, s’ho van jugar tot per mi i, per sort, els he pogut tornar tot el sacrifici amb un amor infinit, devoció i, sobretot, benestar". En la seva trajectòria fins al cim, coronat ahir a Montmeló, va tenir un moment, bé, uns quants, molts, gairebé tots vinculats a les lesions, a les fractures, però un de molt especial, podria dir-se que esgarrifós, que va ser quan, en l’entrenament de dissabte del GP de Portugal, a Portimao, el 2021, va volar pels aires, va xocar amb l’asfalt, la dura i gruixuda graveta de Portimao, caiguda amb la qual es va fracturar fins a vuit ossos. "Quan em vaig despertar a l’hospital de Faro només veia llums i més llums i la cara del doctor Ángel Charte, que em va dir que m’havia fet bastant mal", explica el pilot. Aquell dia, va pensar a deixar-ho. "És més, quan el vam visitar la Susana i jo, li vam dir: ‘Jorge, deixa-ho; no val la pena seguir si el preu és fer-te tant mal, deixa-ho’", reconeix l’Ángel, que l’hi va dir amb fermesa. "No ho facis per nosaltres, Jorge. No ho facis per nosaltres. Et vam ajudar perquè era el teu instint, però no segueixis per nosaltres", afegeix la Susana. Martín, que va ser operat per tres equips mèdics liderats cada un pels doctors Xavier Mir, Eugenio Jimeno, David Campillo i Joan Carles Monllau, durant un munt d’hores, no només no va deixar de córrer, sinó que, malgrat haver patit vuit fractures (tres a la mà dreta, dues al genoll dret, dues al peu dret i una a la mà esquerra), va tornar en un temps rècord de 48 dies. Un cas únic. "Jorge és, en el bon sentit de la paraula, vostè ja m’entén, un animal de matar", explica Jorge Echevarría, el seu preparador físic. "Mai en té prou. Si li dius que faci cinc vegades un exercici, el fa deu cops, quan no fa falta. Ell sempre vol més i més i més. Quan es posa el casc només pensa a guanyar. Ha aconseguit un estat físic prodigiós: pot estar a 180 pulsacions durant dues hores". "Com un robot" "De vegades tinc la sensació que el veig com un robot", diu el campioníssim Jorge Martínez Aspar, que, curiosament, el 2015 va tenir com a pilots Matinator i Pecco Bagnaia. "El Jorge actual és el mateix que jo vaig conèixer, el mateix: treballador, dur, determinant, constant, sacrificat, agressiu, i, per descomptat, molt ràpid i talentós, si bé ara és molt més madur, pausat, calmat, reflexiu, però manté la fogositat". "Aquesta fogositat", explica Albert Valera, representant del nou campió, "aquest impuls natural, aquest foc interior, pot ser que de vegades el traeixi, però jo crec que és una de les seves principals virtuts. És a dir, li fa molt més bé que mal. Aquesta explosió és el segell del Jorge, i ja se li va veure de petit al córrer amb els més jovenets. Per això és tan veloç en la pole, tot i que, després, ha après a dosificar-se en carrera". Hi ha qui diu que Martín guanya perquè la seva família resa molt. "No ho amagaré", explica la mare Susana. "A totes les nostres cases, a la meva, a casa de les àvies i d’un munt de familiars, quan donen la sortida en la carrera que sigui, tothom comença a resar. El que sigui, rosaris sencers. I no perquè guanyi, no, no, sinó perquè no es faci mal", apunta. "Té un do molt especial, però li faltava creure-s’ho i confiar en ell tant o més del que confiem nosaltres en el seu talent. Jo intento, sobretot, que es cregui que pot ser el millor, i ja ho veu, ha acabat aconseguint el seu somni", resumeix la influencer eivissenca Maria Monfort, actual parella del pilot madrileny i neta del multimilionari empresari Abel Matutes.

‘Martinator’, el nen que només volia guanyar MotoGP

N’hi ha que només volen ser pilots. N’hi ha que el seu somni és debutar en el Mundial. Aconseguir algun podi, guanyar alguna carrera, potser algun títol, com a gesta prodigiosa. El madrileny Jorge Martín Almoguera només volia ser el millor del món de la categoria reina. I ja ho és.

El més llegit