De la "por" a la il·lusió de triomfar

‘Martinator’ reconeix que ja ha aconseguit el seu gran objectiu: ser campió de MotoGP. A partir d’ara ja només queda disfrutar de la vida. Ell i tots els que l’han ajudat a aconseguir el seu únic somni.

Jorge Martín, amb una màscara, celebra el títol de MotoGP, ahir.  | ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

Jorge Martín, amb una màscara, celebra el títol de MotoGP, ahir. | ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

"Aquest títol és de massa gent, així que som un munt els que hem de celebrar aquesta conquesta, començant, per descomptat, pel meu avi, que ho deu haver vist tot des d’allà dalt; també per l’àvia Julia, que ha vingut amb la bandera espanyola; als meus pares, Ángel i Susana, al meu germà Javier, a la meva nòvia, María, al meu equip Prima Pramac i, sí, també, és clar que sí, a Ducati, que s’ha portat de manera impecable, que ens ha deixat córrer a Pecco i a mi tant com hem volgut i pogut. I sí, a Bagnaia, que sabia que seria un senyor i així m’ho va dir, a València, ¡Déu meu, València!, quan va guanyar el títol l’any passat i va afirmar que se n’alegraria si jo el guanyava aquest any. I ha complert, com sabia que passaria".