"M’omple utilitzar l’altaveu que tinc per a causes bones"

Ricky Rubio continua sent el noi del somriure. Malgrat els mals moments, els dubtes, el dolor o a la incertesa. Allunyat de la pista per un temps indefinit i per decisió pròpia, ara té posat el focus en altres coses. Sense haver pres encara una decisió definitiva quant al seu futur al bàsquet, Ricky confessa "estar bé i estar en el procés". Mentrestant està centrat a cuidar la seva família, els seus fills i destinar tots els esforços a la seva fundació. Cada projecte porta la seva essència, la seva intenció de canviar les coses i de millorar la vida de malalts i les seves famílies. Sap de primera mà com és de cruel càncer. Va viure amb la seva mare, Tona Vives, els anys en què va patir la malaltia. Ara vol utilitzar l’altaveu que té per reclamar més recursos, investigació i suport. Una promesa. La paraula de Ricky Rubio a la seva mare. Així va néixer el seu Ricky Rubio Foundation amb l’objectiu que el càncer deixi de ser un tabú a més d’escoltar els malalts i les seves famílies que també pateixen en aquests moments tan complicats. L’esportista va perdre la seva mare fa sis anys i, des d’aleshores, paral·lelament a la seva carrera professional, s’ha bolcat cada dia en els projectes que la fundació ha anat iniciant. El noi del somriure, que ara ha decidit allunyar-se de la pista per un temps indefinit, mai la perd si és per donar veu i posar el focus a disposició dels que ho necessiten. "M’omple moltíssim i és una de les promeses que vaig fer a la meva mare i això sempre serà el motor d’aquesta fundació. El fet d’ajudar en aquest camp amb l’eco que puc tenir pel tema esportiu. Que pugui arribar a altres àrees com és la medicina i poder fer un congrés com aquest i ajuntar gent de tots els camps i donar-los veu, m’omple moltíssim", confessa Ricky Rubio a EL PERIÓDICO. Complir la promesa "Comencem la fundació de Ricky quan la seva mare va morir i ell li promet que tornarà a la societat part del que ell rep. Els esportistes d’elit són uns privilegiats i han de tornar-ho a la societat. I Ricky ho està fent. Dins de la fundació tenim diferents branques, però la més important és la investigació del càncer de pulmó", explica també el seu pare, Esteve Rubio. Prendre la decisió de parar no és fàcil. Ricky va haver de meditar-ho en cada una de les ocasions en què s’ha allunyat de la pilota de bàsquet per agafar aire. L’esportista és conscient del poder del seu altaveu. Tant per parlar de salut mental com del càncer de pulmó, dos aspectes que posa sobre la taula diàriament, no es conforma amb mitges tintes. Allunyat de la pista, els seus dies són més calmats que a l’enfeinada NBA. "Hi ha gent que s’implica més i una altra que ho fa menys. Ricky s’implica moltíssim", remarca Esteve. "Si no ho ha pogut fer aquests anys més és perquè en portava dos jugant a l’NBA. Ara que està aturat i jugant a golf bàsicament [riu] s’implica moltíssim. Cada dia està a la fundació, cada setmana es reuneix amb ells i està al dia de tot. A la mínima que pot ser en algun lloc, hi està", afegeix. "A mi em va tocar de prop. Cada esportista pot tenir el seu motiu, però sí que és veritat que utilitzar aquest altaveu que tenim per arribar lluny amb causes bones, amb causes que sentim nostres, crec que és el correcte. Cadascú té els seus motius", confessa Ricky. Més força junts Cada setmana acudeix a la seva reunió amb la fundació on, a més de posar-lo al dia de com evolucionen els projectes que tenen en marxa, veu com cada petit avenç significa molt. Lo Pulmó, congrés que organitza la fundació des de fa tres anys, és un exemple de com la seva implicació social és infrangible. A més d’un punt clau en la manera de ser de Ricky. "Trobarem la fórmula, no diria màgica, però més completa. Una malaltia com aquesta toca a moltíssima molta gent i és molt dolorosa. Vas veient com un ésser estimat pateix, o si ets tu mateix, encara pitjor. Els que són al voltant veuen com una persona estimada va lluitant contra una cosa que és molt difícil. Vius molts moments difícils i en un congrés com aquest volem compartir també les experiències per sentir-nos una mica més units i veure que tots junts podem fer més força perquè això sigui una mica menys dolorós", exposa a aquest mitjà durant la jornada a Lleida. La majoria de casos de càncer de pulmó es diagnostiquen per casualitat. Així també li va passar a Tona Vives. "A la meva mare li van detectar càncer el 2012. Es va inflar la cama per un coàgul de sang. Veuen una taca i allà comença tot. Quatre anys d’infern. És una muntanya russa d’emocions i entres en un món totalment desconegut, però veus que hi ha molta gent darrere. Com a familiars, patim moltíssims". I justament aquí és on també posa el focus la fundació. En l’acompanyament no només del pacient sinó dels que l’envolten. "Moltes vegades només necessiten sentir-se escoltats. Perquè moltes vegades, sobretot en l’àmbit mèdic, en un tema que és poc precís al 100% i en coses que són imprevisibles, una persona pot reaccionar al tractament d’una forma i una altra totalment diferent", declara l’esportista. L’esport ha passat a un segon pla per a Ricky Rubio. Des que fa uns mesos que va deixar el Barça s’ha donat un temps per a ell. Per decidir què vol fer a la pista i veure el camí que vol recórrer.

"M’omple utilitzar l’altaveu que tinc per a causes bones"

Allunyat de les pistes de bàsquet per un temps indefinit i per decisió pròpia, el base té ara posat el focus en altres coses. Està centrat a cuidar la seva família i els seus fills i a destinar tots els seus esforços a la seva fundació contra el càncer.

El més llegit