El Milan retrata un Madrid perdut i llastat per Mbappé

Es desperta el novembre amb Carlo Ancelotti decidint encara si el seu Reial Madrid serà elefant o burro. Arrigo Sacchi, mestre de Carletto, revelava a les pàgines de la Gazzetta dello Sport que el tècnic li ha trucat set vegades durant aquests dies. L’italià no acaba d’encaixar les peces, especialment en atac, on Mbappé grinyola com un violí en aquesta banda de rock’n’roll que era el Madrid. Després de ser golejats pel Barça, els blancs van completar un altre fiasco davant el Milan en un dels pitjors partits de l’era Ancelotti, amb una actuació especialment frustrant de Kylian Mbappé (1-3). Pocs podien aventurar que a hores d’ara l’equip depengui de la inspiració d’un jugador que el pròxim aniversari que celebrarà serà el dels 40. L’onze que va posar Ancelotti contra el Milan és el titular en el dia d’avui, i Luka Modric és inqüestionable fent de Kroos. El forat deixat per l’alemany evidencia una previsió nul·la. Ceballos va dimitir fa temps i només la tenacitat de Modric, criticada fins i tot des del club, ha salvat el Madrid. Penal ingenu El Madrid va saltar davant un Milan que té en Rafael Leao un jugador diferent. A això suma un grapat de futbolistes de bon peu i altres de més laboriosos. Prou elements amb els quals Paulo Fonseca ha creat un equip coral amb automatismes interessants. Trotaven els blancs amb el seu futbol intranscendent quan als 12 minuts un còrner a l’àrea local va ser rematat per Thiaw davant la passivitat d’un Tchouaméni que ni imposa la seva jerarquia futbolística ni la seva exuberància física. El gol va obligar els d’Ancelotti a caldejar el partit amb espurnes individuals i una ingènua traveta d’Emerson a Vinícius va acabar amb el brasiler empatant de penal. On no arribava el futbol apareixia el punch. Les pujades de Theo davant la passivitat de Mbappé, les pilotes aturades del Milan, la desconnexió de Bellingham, la desaparició de Valverde... Passejava Ancelotti com un lleó engabiat per l’àrea tècnica davant un altre partit indigest per als seus. El pla era que no hi havia pla. Almenys en un Madrid aculat a la seva àrea, perquè el Milan continuava pressionant en camp rival i en un altra mala passada de Tchouaméni va armar una contra en què Lunin va salvar miraculosament un xut de Leao, però el rebuig el va clavar a la xarxa Morata. Álvaro va silenciar el Bernabéu, el seu jardí i el seu infern. La venjança se serveix en plat fred. "¡Posa-hi collons!" Després del descans Ancelotti va deixar a la caseta l’erràtic Tchouaméni i un indolent Valverde. Carletto apostava pel fragor de Camavinga i l’empenta de Brahim per remuntar el partit. Però lluny de ressuscitar als blancs, el Milan va veure com Lunin salvava un gol de Leao. Resignada la grada davant la falta de futbol dels seus es va dedicar a xiular els seus jugadors, cosa que va fer en no poques ocasions, i a entonar el testosterònic "¡Posa-hi collons!". El tècnic italià havia perdut la brúixola i l’equip era un fidel reflex d’això. Mbappé, completament desdibuixat, apareixia en llocs inversemblants del camp, i quan a Modric li va saltar la reserva, Carletto va apostar per un migcamp inèdit, i inexplicable, amb Brahim, Camavinga, Ceballos i Bellingham. El Milan sabia que havia de donar el cop de gràcia si volia emportar-se la victòria, una cosa que Morata no havia aconseguit mai. I la sentència va arribar en una jugada que valdria com a epítom del partit. Reijnders va retratar Lucas i Militao i va anotar el tercer. Sense futbol només quedava l’èpica, però el Madrid n’ha abusat massa. Fins i tot al VAR va sortir creu anul·lant un gol a Rudiger amb 10 minuts per davant. Al final Lunin va evitar que la derrota fos humiliació, però Ancelotti, sospitós habitual, i Mbappé surten molt assenyalats.

El Milan retrata un Madrid perdut i llastat per Mbappé

El gol de Vinícius va ser insuficient davant els gols de Thiaw, Morata i Reijnders. Els italians van ser millors i els blancs van marxar xiulats per la seva afició.

El més llegit