La revolució arriba al Bernabéu

Les revolucions, sempre emocionants, acostumen a portar perills associats, especialment el de la fugacitat de l’impacte i el trasllat a la quotidianitat. Una cosa més que complicada en un esport tan donat a l’exageració i els alts i baixos. Però una vegada el Barça de Hansi Flick va demostrar la consistència del seu nou relat en el monumental triomf contra el Bayern, la visita avui al Bernabéu no té el caràcter d’examen, sinó de desafiament. El Reial Madrid ha guanyat els últims quatre clàssics i compta a les seves files amb dos dels millors solistes del continent, la pròxima Pilota d’Or (Vinicius) i el nou jugador franquícia (Mbappé). Però mentre fa setmanes que l’equip d’Ancelotti busca lligar peces perquè el monòleg no sigui l’únic fil conductor, el joveníssim equip de Flick corre, pressiona, arrisca i juga en grup. Amb l’ànsia adolescent de qui res tem. A la Ciutat Esportiva Joan Gamper estan més que encantats amb Hansi Flick. Sense cap desig de protagonisme, està aconseguint fer veure als seus jugadors una infinitat de qualitats en les quals no sempre van reparar. El cas que més crida l’atenció és el de Raphinha, un proscrit fa uns mesos, i que ara, amb el braçalet de capità nuat al braç, està donant la raó a la insistència al seu dia de Deco quan aquest el posava per davant de Dembélé, adorat per Xavi Hernández fins que el francès li va fer ghosting. Tot i que res defineix millor aquest nou temps blaugrana que el suport de la Masia, motor emocional, però també del joc d’un equip que no cau davant les dificultats i només comprensible a partir de la insistència d’un grapat de criatures que juguen amb l’esperit i la murriada del barri. Marc Casadó i Fermín, dos dimonis de 21 anys, un de Sant Pere de Vilamajor, l’altre d’El Campillo, haurien de ser titulars al Bernabéu al costat de Pedri, a l’espera que Dani Olmo es posi a punt i Frenkie de Jong trobi el seu lloc. El Barça, líder amb tres punts d’avantatge sobre el Madrid, està construint alguna cosa més que un equip: la identificació del barcelonisme amb un projecte. Ni Courtois ni Ter Stegen. Sense el número u saltaran a la gespa Madrid i Barça. La porteria queda emplaçada a l’encert dels seus respectius suplents. No serà una cosa nova per a Andriy Lunin, que l’any passat ja va participar en els dos clàssics. Les victòries blanques van ocultar les seves millorables actuacions. L’internacional ucraïnès, revaloritzat en el mercat, va renovar el contracte malgrat saber-se condemnat a la suplència. Una altra lesió de Courtois, aquesta muscular, l’ha tornat al pals. Va jugar contra el Vila-real, no ho va fer en la Champions, i repetirà l’experiència de la temporada anterior. Més dubtes desperta Iñaki Peña, que va disputar 17 partits la passada campanya sense dissipar-los. Ter Stegen ha caigut una altra vegada, de més gravetat , i la perspectiva de tota la temporada, va impulsar el Barça a fitxar un tercer porter. Flick no veu motius per canviar-lo. Wojciech Szczesny viurà el seu primer clàssic, però des de la banqueta. Peña ho farà des de la gespa, com sempre va somiar, protegit per una defensa a distància que l’obliga a estar atent per sortir corrents de l’àrea. No podien ser més diferents Antonio Rüdiger i Pau Cubarsí. Encarnen la representació de centrals que corresponen als dos arquetips del defensa que conflueix en el futbol actual. Rüdiger (31 anys) és l’essència del futbol físic, la intimidació, la victòria del duel amb el davanter pel contacte i l’experiència. Poderós més en el joc aeri que li permet marcar gols en l’estratègia que en el maneig de pilota. Ancelotti no li demana passades ni de bon tros de les que trenquen línies. Vol que defensi amb ferocitat l’àrea. Les virtuts de Cubarsí, de menys envergadura, tenen a veure més amb l’astúcia, amb la lectura del joc, fet que li confereix un enorme valor tractant-se d’un adolescent de 17 anys. Harry Kane va comprovar que a Cubarsí no l’incomoda sortir de la seva zona, acostumat tota la vida a viure al caire de la defensa avançada del Barça també al planter, i que sacseja si és necessari. A Pau se li demanen passades des de darrere, i no es veu ningú com ell en el futbol espanyol en aquesta faceta. Federico Valverde ha fet un pas endavant. El futbolista uruguaià ha adquirit jerarquia al Madrid, retirat Toni Kroos i a punt d’acomiadar-se Luka Modric. Els anys (26), l’antiguitat i la regularitat en el rendiment, davant Camavinga i Tchouaméni, l’han impulsat a exercir un paper capital al centre del camp blanc. Relegat abans a tasques d’acompanyament quan no d’erosió, l’internacional uruguaià domina tots els ressorts en el funcionament de la maquinària blanca. I s’ho creu. S’ho creu Pedri en la mesura que pot exercir per fi el seu paper amb freqüència. Tots els partits, els de Lliga i els de Champions, ha disputat Pedri, el mateix Pedri que l’any passat va tenir quatre lesions musculars i que ara, toquem ferro, disfruta de continuïtat. Els números d’esforç i quilòmetres desmenteixen l’aparent debilitat física. Sigui de migcampista o de mitjapunta, als 21 anys, el canari mana en el joc. A través de la pilota, per descomptat, el mitjà pel qual Flick vol que es desplegui el seu vertiginós Barça. Vinicius viatjarà dilluns a París per acudir a la gala de la Pilota d’Or. S’ha comprat el vestit de guanyador per pujar a l’escenari del Teatre de Châtelet. Lamine Yamal també podria volar a París. És un altre dels 30 nominats. Sense possibilitats aquesta vegada malgrat ser campió de l’Eurocopa, el penalitza un Barça sense títols. Reprenen els dos extrems la llarga pugna que van mantenir Cristiano Ronaldo i Lionel Messi, que s’estenia dels clàssics a l’alfombra vermella. Els set anys de diferència que els separen (Vinicius té 24 anys i Lamine Yamal n’ha complert 17) es redueixen en l’anàlisi dels números i, sobretot, en la transcendència de les seves accions al camp. El Madrid depèn més de Vinicius que el Barça de Lamine Yamal, però l’elegància i la fantasia del juvenil no admeten comparació, de la mateixa manera que el blaugrana no té l’acceleració del blanc. Són insubstituïbles per als seus entrenadors. Són emblemàtics per als seus seguidors.

El més llegit