L’assemblea dels comptes confusos

Les assemblees de compromissaris del Barça han tendit a ser un tràmit per a les successives juntes directives. De vegades es produeixen sobresalts. Com l’any en què Josep Maria Bartomeu va aixecar de l’agenda del dia una votació sobre el canvi de disseny de l’escut a la vista de com s’havia agitat la platea. O quan Joan Laporta no va aconseguir recuperar per dues paperetes el control del moviment de penyes. No és el que és habitual. Les revoltes són escasses i mai pels números. Els comptes, en general, resulten poc sexis per als compromissaris. Potser és diferent en l’assemblea d’avui, convocada per a les 10.30 hores de forma telemàtica perquè, segons Laporta, fomenta la participació. Costa recordar un tancament econòmic tan conflictiu com el del curs 2023-24, que ha provocat controvèrsia entre l’oposició i el president del club. ¿PER QUÈ ES DEMANA QUE ES REFORMULIN ELS COMPTES? Es van arquejar celles d’incredulitat quan la directiva va presentar 12 milions de beneficis ordinaris i 91 en pèrdues totals. I va córrer la indignació entre aquells més compromesos amb la fiscalització de la gestió al conèixer-se les advertències de l’auditora que les pèrdues computades haurien de ser superiors. Al centre del cor hi ha aquesta estructura anomenada de mil maneres (deixem-ho aquí com a Barça Vision), encarregada d’explotar amb l’ajuda de socis comercials els actius digitals del FC Barcelona a través de formats com NFT, tokens i metavers. La junta directiva va valorar l’any passat Barça Vision en 408 milions, i així l’hi va imputar als comptes, però els partners apareixen i desapareixen, i la societat amb prou feines ha generat 70.000 euros. Els impagaments, segons la directiva, arriben als 141 milions, però ven que hi ha diverses empreses interessades a apuntar-se al projecte. "És una mina d’or", va asseverar Laporta. Ha pujat al carro Aramark, un proveïdor d’hostaleria que s’ha garantit així el càtering del nou Camp Nou en un contracte que s’estendrà durant els pròxims 25 anys. Alguns l’han qualificat d’enginyeria financera; d‘altres, de fum. Víctor Font, de "desfalc" i "l’operació més fictícia de la història del futbol". L’auditora, la paraula de la qual hauria d’anar a missa, no ha volgut reflectir una xifra de quines haurien de ser les pèrdues reals que va tenir el club. Més de 91, segur, ja que considera que el valor de Barça Vision no és ara de 408 milions. ¿QUÈ RECOMANA L’OPOSICIÓ? Sí al Futur, de Víctor Font, Som un Clam, de Joan Camprubí Montal, i els set grups d’opinió van emetre dimecres un comunicat conjunt per primera vegada en el qual aconsellaven als socis compromissaris reclamar la reformulació dels comptes i fixar per més endavant una nova assemblea. "No suposa cap risc per al club", van remarcar els opositors. En cas que Laporta i la seva junta facin cas omís d’d’això, la qual cosa pot donar-se per descomptada, aposten per votar no al tancament econòmic. Els signants van alertar que "no atendre el criteri de l’auditora afecta i acabarà afectant la reputació de l’entitat i pot generar problemes a futur". ¿QUINS ALTRES ASSUMPTES S’HI VOTARAN? Els compromissaris hauran d’aprovar també el pressupost d’aquesta temporada, en el qual consta un milió d’ingressos menys que en la 2022-23 (893) i cinc milions de benefici. Per a això es busca articular una altra palanca, que és la renovació del contracte amb la marca Nike, malgrat que no acaba fins al 2028. Encara no està tancat l’acord, malgrat els molts mesos de negociacions. En el pressupost de la temporada 2024-25 consten 22 milions en traspassos ja duts a terme (Julián Araújo i Mika Faye). En l’anterior exercici es van vendre futbolistes per valor de 81 milions (Dembélé, Marc Guiu, Kessié, Nico, Abde i Chadi Riad). Xifres que figuren en l’apartat d’ingressos ordinaris, com ja fes al seu dia Bartomeu. Un moviment comptable sempre polèmic. Hi ha previstes dues votacions més, en principi menys importants: la ratificació del Síndic de Socis i Sòcies i la distinció com a membre d’honor de la secció d’handbol de Valero Rivera. ¿PER QUÈ ÉS TELEMÀTICA I NO PRESENCIAL O HÍBRIDA? Laporta ha optat per una sessió telemàtica, malgrat que la pandèmia és un record llunyà. Emparat en la llei de l’esport decretada durant els temps extraordinaris de la covid (encara vigent a Catalunya, no així a la resta de l’Estat), el president esgrimeix que així s’afavoreix la participació i suposa un estalvi econòmic. Però l’any passat només es van acreditar 656 compromissaris, de les més baixes que es recorden. "És més universal perquè es poden connectar des de tots els llocs, des del Japó o Polònia...", va assenyalar Laporta. ¿QUI HI POT PARTICIPAR PRESENCIALMENT? En aquesta edició hi ha convocats 4.331 compromissaris. Però únicament els mil socis més antics, els anomenats senadors, els expresidents –es pot comptar amb la intervenció "sempre presidencialista" de Joan Gaspart–, els membres de la junta directiva, els membres de les comissions estatutàries del club i els presidents de les federacions territorials de penyes podran ser presents a l’Auditori 1899. L’oposició en ple ha reclamat sense tenir cap èxit que l’assemblea sigui híbrida –això és, presencial i telemàtica alhora– amb l’objectiu d’afavorir la participació. La fórmula dificulta que a la platea es generi un caldo de cultiu de rebel·lió, rellevant en aquesta edició de comptes confusos. ¿ES DONARAN EXPLICACIONS PER L’ESPAI BARÇA? Sí. Consta un apartat en el qual la directiva haurà de mirar d’aclarir la confusió que encara genera el retorn al Camp Nou, malgrat la roda de premsa recent de la vicepresidenta Elena Fort i Joan Centelles, director executiu de l’Espai Barça. Llavors no se’n va voler precisar la data i es va jugar a l’equívoc. Encara serà en un 60% de la capacitat i la directiva considera que ja ajudarà sobre manera per començar a recompondre l’economia del club. Segons remarca Laporta, el retorn es produirà "a finals de gener o inicis de febrer" del 2025 "si no hi ha imponderables de força major", contradient d’aquesta manera la tesi del vicepresident, Antonio Escudero, que recentment va assegurar que fins al març no s’abandonarà Montjuïc. L’Estadi es completarà l’estiu del 2026. El seu cost és de 1.450 milions i la junta sempre l’ha separat de la columna de deute perquè considera que té la seva pròpia dinàmica d’autofinançament. És possible que tornin a demanar-se explicacions sobre què passa amb el Palau Blaugrana, que constava en el pack financer que va aprovar l’assemblea al seu dia.

L’assemblea dels comptes confusos

La directiva i l’auditor discrepen del valor de Barça Vision i, per tant, de les pèrdues

Un dels tancaments econòmics més polèmics dels últims anys se sotmet avui a votació marcat per les pèrdues de Barça Vision.

El més llegit