Jabari Parker: "No li vaig veure sentit a tornar a l’NBA i deixar una cosa tan bonica"

Jabari Parker s’ha recollit la reconeixible melena Motown que lluïa la temporada passada a Barcelona. Sense aquells cabells no sembla Jabari Parker. Però l’aler nord-americà, de 29 anys i 2,01 d’alçada, demostra en aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO que no ha canviat per dins. Continua sent un noi de veu sedosa, pensaments ben articulats, conversa multitemàtica i molt conscient de la seva vida privilegiada. Va ser un número 2 del draft després de destacar a la Universitat de Duke, aristocràcia del bàsquet, i anava per a estrella total a l’NBA, però les lesions van podar la seva carrera. A Barcelona, en la seva primera experiència fora dels EUA, va retrobar, admet, la diversió pel bàsquet. Per això va renunciar aquest estiu passat a tornar a la lliga professional del seu país malgrat les propostes que li van arribar. Home de profundes conviccions religioses, comença una segona temporada al Palau més a gust amb el seu cos que mai. A l’acabar la temporada passada va donar una entrevista en què es va mostrar tan emocionat que no la va poder acabar. Es va dir que era perquè havia completat un curs sense lesionar-se. ¿Era això? No va ser per això. Han passat ja set anys des de l’última lesió que vaig tenir. Va ser més per haver jugat a bàsquet al nivell més alt i gaudir, perquè va arribar un moment en què no tenia confiança de poder tornar a jugar com creia que podia després de les meves últimes experiències a l’NBA. Necessitava un bon any. Sí. No vaig venir aquí a revitalitzar una carrera, sinó a gaudir del bàsquet. Vaig tenir els meus dubtes, però tot va ser com un somni fet realitat. ¿És veritat que aquest estiu va rebre ofertes de l’NBA i va poder anar-se’n? Vaig rebre algunes propostes, però no li vaig veure sentit a deixar una cosa tan bonica com és jugar per a aquest club i aquests aficionats. Marxar després de només un any seria llançar per la borda tot el que intentem construir aquí. El meu cos està bé, em sento fort com mai, i ja veurem què ofereix el futur, però per ara no busco tornar a l’NBA. ¿No sent un desig de reivindicar-se en la lliga nord-americana després d’haver saltat d’equip en equip? Sis en vuit anys. No ho he de fer. Les competicions d’aquí són un gran desafiament. Cada partit té una enorme intensitat que m’encanta. ¿Percep diferències ja entre Joan Peñarroya i Roger Grimau? Per ara he detectat diferències en la comunicació. No és que un sigui millor que l’altre. Veig que el Joan comunica diferent del Roger. El Joan va més pas a pas, i el Roger és més un entrenador de veterans. Ja has de saber certes coses. ¿Va entendre el canvi? El vaig entendre. Perquè desgraciadament l’entrenador afronta les conseqüències dels resultats i és part del negoci. No vam aconseguir el que ens vam proposar. I no va ser culpa només seva. Però la direcció de la secció va voler prendre un altre camí. ¿Considera que ha millorat l’equip amb les incorporacions d’aquest estiu? No és que hàgim reemplaçat jugadors que eren pitjors, sinó que hi hem afegit diferents peces que ens poden ajudar de forma diferent. És la seva primera experiència fora del seu país i s’ha destacat com de bé s’ha adaptat a Barcelona. No és difícil. No soc en un país del tercer món. Soc a Espanya, un país avançat, ben connectat, amb tota la tecnologia necessària, i una ciutat amb un bon transport. Fins i tot la gent aquí parla tres idiomes. No em va costar gens. Tots hauríem de passar un temps de les nostres vides a diferents parts de la Terra. Alguns es passen la vida al mateix lloc. Però el món ens pertany a tots, no és d’una sola persona, i hauríem de poder i saber navegar-hi. Utilitza habitualment transport públic. ¿Se sent una persona molt urbana? Sí, vaig créixer a Chicago. Allà agafava sempre l’autobús, el tren, i aquí, vivint al centre de la ciutat, a l’Eixample, el transport públic et porta a qualsevol lloc que vulguis. Més ràpid, a més. No m’he de preocupar d’aparcar. M’agrada caminar i la millor manera de conèixer una ciutat és trepitjant-la. ¿No té cotxe? No em cal. Per ara no en vull. ¿I com ha vingut aquí a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí? Agafo l’autobús. ¿La gent no el reconeix? I ara. La gent té els seus propis problemes. No es fixa en mi. És una persona de múltiples interessos. ¿L’ajuden en el bàsquet els canvis de registre? Tenir una vida al marge del bàsquet i cultivar altres interessos m’ajuda molt. Posa les coses en perspectiva. Al cap i a la fi, és només esport. No li trec valor. Vull complaure els seguidors. Però practico un joc de nens. Com el futbol. O el tennis. Em guanyo la vida amb això i ho gaudeixo. No és el mateix que servir en l’exèrcit, o ser policia o treballar en serveis de neteja. Aquesta gent s’ha d’aixecar cada matí per a una feina que és més dura. La meva és fàcil. ¿Segueix la campanya dels EUA? Sí. ¿Què pensa de com va? Com més gran em faig, més em decep la política. Cap líder compleix les seves promeses. Fins i tot algú tan radical com Donald Trump, que va dir que construiria un gran mur, i ¿on és aquest mur? ¿I per què necessitem gastar diners en un mur? O fins i tot Obama, que quan era president va dir que ajudaria les comunitats, en especial les negres, i no es van veure gaires canvis. Així que ja no crec que sigui tasca d’un president canviar certes situacions, és responsabilitat de les mateixes comunitats, i per això m’hi involucro, i la gent a les ciutats s’ha involucrat per assumir la responsabilitat dels seus propis barris. ¿Es refereix als barris negres? Jo puc parlar de la població negra. Ho hem de fer millor. Mira les comunitats llatines. Els està anant millor quant a ocupació. I no diguem la població xinesa, els números u a totes les escoles als EUA. I nosaltres continuem a baix. ¿Votarà? No. Estic decebut amb els dos costats. Votaré en les locals; les presidencials em cauen lluny. El Reial Madrid, rival avui en la Supercopa Després de la Lliga Catalana, la primera competició estatal del curs 2024-2025 arrenca avui amb la disputa de la Supercopa a Múrcia. El FC Barcelona l’afronta com una oportunitat per intentar guanyar un títol que no aixeca des del 2015. Per aconseguir-ho haurà de començar per superar avui (18.30 h, Movistar Plus+) el seu gran rival, el Reial Madrid, en la primera semifinal. L’amfitrió, l’UCAM Múrcia, i l’Unicaja disputaran la segona (21.30 h). «El Madrid és un equip guanyador, però ser favorit serveix de poc. No anem a Múrcia a guanyar el Madrid, sinó a guanyar la Supercopa», va explicar ahir el tècnic Joan Peñarroya, que recupera el gegant Youssoupha Fall.

El més llegit